per Eva Melús
Presentar una nova parella als fills no sempre és un pas fàcil, sobretot quan ja no són tan petits. El fet de respectar els processos d’adaptació i els ritmes de tots, són bones receptes per afrontar els canvis.
Quan els infants tenen a l’abast l’amor que necessiten, i són respectats en els seus ritmes, assumeixen amb naturalitat els canvis de l’entorn familiar. “L’edat és un factor decisiu. En general, amb nens petits sembla més acceptable que els pares refacin la seva vida o que amb els fills de la nova parella formin una família reconstituïda”, argumenta la Connie Capdevila, especialista en mediació per a parelles en tràmit de separació.
També subratlla que les criatures necessiten un procés d’adaptació, i recomana no presentar una nova parella en els primers mesos després de la separació, perquè cada canvi comporta riscos i cal reduir el nombre de canvis que es donen alhora. “Com en d’altres situacions, ells no han triat pujar a aquest tren, i hem d’ajudar-los en el viatge”, diu la psicòloga.(…)
Idees clau per a la nova situació
– Els nens i les nenes necessiten temps per assumir la separació, fer-ne el dol i acostumar-se a la nova situació familiar, abans que no estiguin preparades per conèixer noves parelles.
– Com més ben tancada estigui la relació anterior i més respecte hi hagi i es mostri cap a l’altre progenitor, més bé s’acceptarà la nova relació.
– És important donar un temps a la nova relació de parella abans de comunicar-la als fills i filles, i fer-ho quan sigui una relació estable.
– Cal comprendre i acceptar les mostres de rebuig i “de prova” que probablement viurà, als inicis, la nova parella per part dels fills.
– És important no entrar en competència amb l’altre progenitor ni tampoc contradir-lo: cal que els fills vegin que l’autoritat de pare i mare es mantenen. Els conflictes entre els adults els han de resoldre ells.
– Si la nova parella s’instal·la a casa, cal anunciar-ho i preparar-ho amb temps, i aclarir els rols de cadascú: el pare i la mare sempre seran els que són. El “nouvingut” és un adult que també té cura dels fills i té autoritat, però no és un substitut del progenitor. Cal tenir-ho clar com a adults i explicar-ho també clarament als infants.
– Tant la separació com la integració d’una nova parella són processos i decisions dels adults, però afecten directament els fills i filles. Parleu-ho tot amb el màxim de naturalitat, respecte i comprensió per a totes les parts implicades.
M.À. Alabart
Per saber-ne més:
RODRÍGUEZ, N. (2008): Hermanos cada 15 días. Cómo encontrar el equilibrio dentro de las nuevas famílias. Integral RBA Libros.
LUCAS, P.; LEROY, S. (2003): El divorci explicat als nostres fills. Biblioteca Universal. Empúries.
SOLER, S. (2010): Una família fora de sèrie. Columna.FRANCOTTE, P. (2910): Quin embolic de família! La Galera.
Eva Melús és periodista especialitzada en família
(Podeu llegir l’article sencer al número 39 de la revista Viure en Família.)
Melús E. (maig i juny 2011). El nou nòvio de la mama .Viure en Família, num. 14.
viureenfamilia.wordpress.com 