El meu fill no recull

Text: Cristina de Sancha Sánchez

Fotografia: Brian

Vau adaptar l’habitació de joc amb tots els detalls, però, no, els nens ho tenen tot escampat pel menjador. Sí, els infants són així. Recordeu quan éreu petits? A on us agradava jugar, a vosaltres?

Ara potser esteu pensant que ja us agrada que els vostres fills juguin, imaginin, construeixin, alliberin emocions i que s’ho passin bé, però, quan acaben de jugar, no volen recollir les joguines, o bé els costa fer-ho, i vosaltres esteu cansats.

I jo us pregunto: S’ha de recollir tot? Podem recollir-ne només una part?

Si hem observat la criatura mentre jugava, potser hem vist que ha estat una bona estona creant uns circuits, o muntant una granja de grans dimensions, o una estança per a les nines, per pentinar-les, vestir-les i desvestir-les, o potser ha arrenglerat tots els peluixos per donar-los un sopar suculent… Llavors arribem els adults i ordenem que cal recollir; no ho demanem ni ho proposem. I heus aquí que el conflicte està servit: amb infants que fan rebequeries perquè no tenen ganes de recollir i estan cansats, i amb pares i mares que estan frustrats i de mal humor perquè han d’acabar endreçant-ho ells a pesar que també estan cansats.

Abans de recollir, heu pensat que potser es pot deixar tot el que la criatura ha imaginat i construït perquè hi pugui tornar a jugar en un altre moment? En un altre moment vol dir després de sopar o l’endemà. El que cal és plegar tots els objectes i joguines que no fan servei en aquell joc i que potser estan pel mig i ens poden molestar a tots. Què us sembla si els proposem de recollir les joguines tots junts, els oferim l’ajuda que els cal i els acompanyem en aquest procés que se’ns fa feixuc a petits i a grans?

De mica en mica, tal com heu anat posant-hi joguines i objectes infantils, els anireu traient, i veureu que heu tancat una altra etapa.

Mentre recollim i endrecem, estimulem el coneixement matemàtic perquè classifiquem, estimulem el llenguatge perquè posem nom a les joguines, i també fomentem l’autonomia. També els podem fer adonar que cal cuidar i respectar les joguines i altres objectes. Si nosaltres els endrecem amb cura, ells també aprendran a fer-ho.

Trigarem cinc minuts a recollir si ho fem tots junts, i, a més, estalviarà una rebequeria a la criatura, i nosaltres evitarem una enrabiada que pot durar més de cinc minuts.

Ara potser penseu que el vostre menjador és com un parc d’atraccions infantil, que sempre el teniu ple de joguines, que sembla de tot menys un menjador. Vau adaptar l’habitació de joc amb tots els detalls, però, no, els nens ho tenen tot escampat pel menjador. Sí, els infants són així. Recordeu quan éreu petits? A on us agradava jugar, a vosaltres?

Sovint no podem veure els nostres fills durant el dia, perquè treballem, estem ocupats amb mil fronts oberts mentre ells passen moltes hores fora de casa, a l’escola. El seu joc és i serà prop nostre, necessiten sentir-se segurs i protegits, és normal que vulguin sentir la nostra escalforeta, la nostra presència; encara que estiguin jugant, ells ens necessiten, i, si és a prop, millor.

Pares, mares, la vida són etapes, això ja ho sabeu, no us descobreixo res de nou. Abans potser teníeu el menjador i la casa immaculats, ara potser no estan tan nets i ordenats, però estan plens d’una altra vida, de colors, de joguines, de moviment, de soroll, de llum… De mica en mica, tal com heu anat posant-hi joguines i objectes infantils, els anireu traient, i veureu que heu tancat una altra etapa.

«La infància és la fase creadora per excel·lència, jo sempre vaig voler ser nen.»

Jean Piaget

Cristina de Sancha Sánchez és mare i mestra d’infantil. És molt activa a les xarxes socials, on és coneguda com a Marona de Colors i on proposa mil recursos educatius per a mestres i famílies. És autora del llibre A ritme d’infant (Ed. Eumo). @maronadecolors_mamidecolores. Més info: maronadecolors.wordpress.com

A ritme d’infant és un petit «manual» on l’autora recull, en capítols breus i temàtics, els temes clau de la segona etapa de l’educació infantil (de tres a sis anys). L’eix del llibre, i d’aquí ve el seu títol, és la necessitat de respectar el ritme dels infants i protegir-los de l’estrès que els envolta. La idea de donar temps per jugar, per observar…, o fins i tot per avorrir-se, es vincula al temps de l’adult, també, per estar atent a les necessitats, interessos i ritmes de l’infant. Al llibre es dediquen capítols específics a comprendre la importància del joc, el procés d’adquisició del llenguatge o alguns temes clau de la cura dels infants en família, com els hàbits o les emocions. Un bon recull d’informació bàsica sobre la petita infància. I molt interessant l’apartat de frases per preguntar als infants per l’escola o per motivar-los!