Càries: curem-nos en salut!

Sabies que la càries és la malaltia més freqüent en la infància? Quatre de cada deu infants menors de tres anys que visiten els odontopediatres presenten càries en les dents de llet. I aquest xifra augmenta fins a un 40 % als cinc anys. La mala notícia és que aquestes càries es poden complicar de forma molt important. La bona, que són 100 % evitables. Us expliquem com fer-ho.

Text: Ruth Mayné

Fotos: Christian Perret (Blixt.tv) i Ruth Mayné

Dimarts 7 pm a la consulta d’odontopediatria. L’última visita del dia era en Max, un petit de 18 mesos. La seva mare venia perquè les dents superiors havien canviat de color. Quina va ser la sorpresa quan li vam comentar que eren càries. «Càries? No pot ser! Tan petit? Però si no menja dolç!».

És possible que un nadó tingui càries?

I tant…! La càries és la malaltia més freqüent en la infància. Quatre de cada deu infants menors de tres anys que visiten els odontopediatres presenten càries en les dents de llet. Si mirem xifres, el setembre passat el Consell de Dentistes a Espanya va publicar que el 31 % dels menors de sis anys presentava càries, és a dir, tal i com van incloure en la seva nota de premsa, uns 7 milions de dents de llet estaven afectades. I que aproximadament el 80-90% no havien estat tractades. A escala mundial, afecta més de 530 milions de nens i nenes menors de sis anys.

Les complicacions més freqüents de patir càries són: infeccions locals, dolor, els nens no poden menjar bé, reben medicació per molts dies, i en alguns fins i tot és necessari un ingrés hospitalari per una infecció greu a la cara o fins i tot a l’ull (coneguda com a cel·lulitis facial).

Actualment a l’Hospital Sant Joan de Déu, únic hospital a Catalunya que de forma pública ofereix quiròfans (anestèsies generals) per a tractament de càries en menors de tres anys, està oferint cinc quiròfans a la setmana per aquest tema. Alguns amb patologia prèvia, molts són infants sans (sense cap altra patologia associada). Això representa un cost altíssim per al sistema sanitari, que podríem evitar amb visites preventives abans de l’any de vida. Això sense parlar del risc que representa per a un menor de tres anys una anestèsia general d’una malaltia que és 100 % evitable.

La càries dental és un desequilibri entre bacteris de la boca (disbiosi), produït per un consum freqüent de sucres en la dieta i una absència de factors protectors.

Per què va tenir càries en Max?

La càries dental és un desequilibri entre bacteris de la boca (disbiosi), produït per un consum freqüent de sucres en la dieta i una absència de factors protectors. El que passa és que la llet i el menjar que es queden a la boca i no es retiren en molts dies formen una pel·lícula sobre l’esmalt de les dents, anomenada biofilm. A mesura que passen els dies, aquest biofilm cada cop es fa més resistent i groc (difícil d’eliminar) i augmenten els bacteris que produeixen àcids. Aquests àcids comencen a dissoldre l’esmalt de les dents (desmineralització) i el canvien de color, tornant-lo més blanc o potser groc, com li va passar al Max. Si els hàbits no es canvien ràpidament, aquestes taques es fan més grans, l’esmalt es trenca i es fan petits forats a les dents. Si la placa es manté inalterada, no es treu i no es fa servir fluor, els forats es fan tan grans que les dents es fracturen i es poden perdre en pocs mesos.

Els bebès tenen més risc?

Fotografia: Ruth Mayné Acién

Definitivament. La progressió de la càries en nadons és molt ràpida, molt més que en qualsevol altre grup d’edat. Una taca blanca (inici de càries) en tres setmanes la tenim completament cavitada (foradada), i avança a un ritme molt ràpid i en un mes i mig ens podem quedar sense una o més dents.

Els bebès i infants petits tenen més risc que qualsevol altre grup d’edat per diferents motius: perquè hi ha un raspallat insuficient (com un joc en molts casos) i sense una bona tècnica, hi ha una manca de raspallat amb pasta amb fluor (molts pares pensen que les pastes dentals fluorades són perilloses i les eviten), una alimentació molt freqüent durant la nit i també durant el dia, consum d’aliments o begudes «infantils» que contenen sucres amagats (iogurts i cereals infantils, sucs envasats, etc.).

A la fotografia es pot veure un cas de quatre dents que van erupcionar durant el confinament i en tres mesos sense factors protectors van quedar molt malmeses.

Si la placa es manté inalterada, no es treu i no es fa servir fluor, els forats es fan tan grans que les dents es fracturen i es poden perdre en pocs mesos.

Com es veu la càries?

El primer signe visible de la càries és una taca blanca, que s’amaga sota la placa bacteriana o brutícia tova sobre la dent. Com dèiem, si una dent no és raspallada, el biofilm genera àcids i desfà l’esmalt dental, el desmineralitza. Això deixa una taca blanca important que en tres setmanes es pot convertir en un forat (o cavitat).

La placa bacteriana acostuma a ser blanca, per això passa desapercebuda per a molts pacients (adults i nens). Si és molt madura, pot ser de color taronja, i llavors és més visible. Si no hi hagués placa bacteriana, no es produirien lesions de càries. Per això, s’insisteix tant en una eliminació correcta de la placa bacteriana mitjançant el raspallat dental. Si a més de la seva eliminació amb el raspall, s’aplica pasta fluorada en concentració adequada, s’aconsegueix endurir la superfície dental, remineralitzar-la i evitar que totes les preses o menjars que fa el nadó desfacin l’esmalt dental.

Un cop apareixen les dents superiors, és moment de perill (les inferiors són protegides per la llengua en la majoria de casos), i s’agreuja més per ordre d’aparició, les dents que més pateixen són les dents laterals (les del costat de les dents del mig) i després els molars. Els queixals s’afecten molt ràpid, i com que acumulen més menjar en la zona per on masteguem, és una zona de molt risc. I així, fins que s’afecta en molts casos tota la dentició de llet, les vint dents.

A partir dels tres anys, quan els molars entren en contacte, augmenten molt les càries interproximals, és a dir, les càries entre queixals per empaquetació de menjar; per això en la majoria de boques es recomana l’ús del fil de seda aproximadament cap als tres anys, per eliminar les restes de menjar filamentós (pollastre, fuet, mango, carn…). Es recomana passar el fil de seda o flossers abans del raspallat per eliminar el menjar que queda entre els queixals i les dents que no tenen espai.

Les recomanacions són clares per evitar la càries: endarrerir al màxim la introducció de sucres a la seva dieta (2 anys mínim) i raspallar amb pasta fluorada dos cops al dia.

Es pot evitar?

Sí. La càries és una malaltia previsible si els pares tenen una informació correcta des que surt la primera dent. Segurament ningú no va dir als pares d’en Max que calia raspallar des dels sis mesos (o primera dent) amb pasta fluorada, ni tampoc sabien com fer aquest procediment, no van visitar l’odontopediatre ni potser tampoc sabien que els aliments que li donaven contenien sucre.

Les recomanacions són clares per evitar la càries: endarrerir al màxim la introducció de sucres en la dieta (dos anys mínim) i raspallar amb pasta fluorada en concentració adequada dos cops al dia des que surt la primera dent de llet. Lapasta amb fluor farà que l’esmalt de les dents s’enforteixi i sigui més resistent als àcids bucals. Hem d’acompanyar els nostres fills en el moment del raspallat fins als vuit anys.

Totes les pastes de dents serveixen?

No. Només les que tenen fluor en una concentració mínima de 1000 ppm (parts per milió). El fluor és un element natural (a la terra, a l’aigua) que protegeix de la càries. L’únic efecte advers del fluor és la fluorosi. Per tal d’evitar-la es treballa molt bé en la quantitat (concentració) segura en nadons de manera que el nen tingui el benefici anticàries. Els estudis en contra del fluor actualment són estudis de dèbil evidència científica.

Si reforcem l’esmalt amb fluor diàriament aconseguirem remineralització i que aquest esmalt sigui capaç de suportar totes les preses o àpats d’aquest infant. Cal tenir present que la majoria de nens i nenes menors de tres anys són lactants, i per tant hi haurà alimentació nocturna sense raspallat posterior.

Al dentista des d’abans de l’embaràs

La recomanació és que una dona que vol tenir un fill vagi al dentista abans de la concepció, per tal de valorar la seva salut gingival, que no tingui patologia, que tingui uns bons hàbits higiènics i nutricionals. Aquesta seria la situació més desitjable! De vegades aquesta informació no arriba a les famílies, tot i que actualment en els centres d’atenció primària, s’intenta derivar l’embarassada de segon trimestre a una visita dental. És un bon moment perquè la pacient aprofiti per preguntar aquells dubtes que pugui tenir (lactància materna, tetines, raspallat dental, primera visita dental del nadó…).

La primera visita dental del nadó ha de ser cap als sis mesos d’edat del nadó i mai més tard de l’any de vida.

En cas que aquesta visita prenatal no s’hagi fet, es recorda que si es forma part d’un grup de postpart hi ha l’opció de sol·licitar una xerrada odontològica en la qual es podran aclarir molts dels dubtes que puguin tenir les mares i pares i acompanyants.

La primera visita dental del nadó ha de ser cap als sis mesos d’edat del nadó i MAI més tard de l’any de vida, perquè a aquesta edat en ocasions ja pot haver-hi patologia dental. És molt important, doncs, fer aquesta primera visita a temps per poder adquirir els coneixements bàsics de prevenció.

Pel que fa a les pors o prejudicis d’anar al dentista, val la pena destacar que l’odontopediatre és un especialista amb formació específica en el tractament de l’infant, tant en l’àmbit fisiològic com psicològic. Els mitjans de treball de l’odontopediatre són els raspalls de dents, les pastes fluorades, els mossegadors o fins i tot un peluix, i no pas la turbina o els fòrceps (que només es fan servir en casos específics amb patologia).

L’exploració del nadó és molt ràpida: uns dos minuts són suficients. Els altres trenta minuts són d’explicació, durant la qual el nadó pot estar jugant, prenent el pit, descobrint un lloc nou…

És normal que el nadó plori a la primera visita. De fet, encara que sàpiga greu, això ajuda molt, ja que es veuen moltes coses en el plor: l’elevació de la llengua, la inserció del frenell lingual, fins i tot les amígdales i úvula (campaneta) en molts casos. Obren ben gran la boca durant el plor i s’observen molt bé les estructures internes: paladar, mucoses, insercions, etc.

L’exploració del nadó és molt ràpida: uns dos minuts són suficients. És com una visita pediàtrica o altres exploracions. Els altres trenta minuts són d’explicació, durant la qual el nadó pot estar jugant, prenent el pit, descobrint un lloc nou… és un moment agradable.

Si no cal fer cap operació invasiva, és tot molt ràpid. Per això una visita preventiva és fonamental. Si el pacient arriba amb patologia, llavors és ben diferent i es perd la màgia de la visita preventiva.

I, molt important, els nadons perceben les sensacions del pares. Un pare confiat farà més fàcil que el nadó confiï. Un pare nerviós farà impossible aquesta confiança del nadó. El llenguatge no verbal és molt important.

En temps de Covid-19

En base al recent confinament per la Covid-19 val la pena apuntar un parell de consells. En períodes de vacances, o èpoques com el confinament, és fàcil que hi hagi un cert augment en la ingesta de sucres o derivats. És important llavors augmentar el nombre de raspallats diaris de dos a tres (sempre amb pastes fluorades). La boca necessita trobar l’equilibri entre sucre i fluor per compensar-se. En cas que durant aquest període apareguin els nous incisius inferiors en filera per darrera (erupció ectòpica), cap als 5-6 anys d’edat aproximadament, es recomana forçar lleugerament el moviment de les dents de llet per afavorir que caiguin. Si passades tres setmanes les dents de llet no cauen i els incisius segueixen creixent és moment de consultar a l’odontopediatre per tal de poder programar-ne l’extracció.

En temps de Covid-19 anem ben equipats, no us amoïneu, i consulteu el vostre odontòleg sempre que sigui necessari. No tingueu por. I no oblideu que riure és un dels millor exercicis per al teu cos i per al teu cap. Practiqueu-ho en família!

El fluor és un element natural (a la terra, a l’aigua) que protegeix de la càries. L’únic efecte advers del fluor és la fluorosi, i per tal d’evitar-la es treballa molt bé en la quantitat.

Top 5 de recomanacions per a un bon raspallat

El raspallat ha de començar des de la primera dent i s’ha de fer dos cops al dia. Comprarem un raspall d’acord a l’edat del nen (els didals de silicona i les gases no serveixen per raspallar).

És essencial tenir una bona postura per mantenir el cap del nen estable i aixecar-li el llavi superior: si ens posem per darrere (en comptes de davant) o si el nen petit està estirat al canviador o al sofà, serà molt més senzill poder treure millor la famosa placa. Sempre hem d’arribar a la unió entre la geniva i les dents. Aquesta és la part de més risc de càries en bebès, on més s’acumula de forma estancada la llet i el menjar. Per això és tan important separar el llavi i les galtes.

El raspallat pot ser horitzontal (com escombrat) o fent cercles: no hi ha una tècnica millor que una altra. El més important és eliminar la placa de manera efectiva (i ràpida). Podem raspallar perfectament un petit en 30 segons.

Sempre farem servir una pasta amb fluor i no esbandirem amb aigua: la pasta ha de restar a les dents per remineralitzar l’esmalt (endurir-lo).

Si l’infant no es deixa, hem de ser creatius: cantem cançons; expliquem històries de formiguetes que es queden a les dents; comprem dos raspalls perquè ell en pugui agafar un i sentir que té més control; que ell ens raspalli primer a nosaltres; ensenyar vídeos de nens contents raspallant-se les dents… Si tot això no serveix, igualment s’ha de fer. Potser de manera ràpida i efectiva, però s’ha de fer. És la seva salut el que està en risc. Oi què tots lliguem els nostres fills a la cadireta del cotxe encara que plorin? (per salut, és clar!) Doncs amb les dents exactament igual.

Quina pasta i com fer-la servir?

Sobre aquest tema hi ha un gran consens en la comunitat científica. En el seu estudi més recent (finals 2019), el grup responsable de l’OMS de salut bucal, va deixar ben clara la seva estratègia en salut pública per combatre la càries en la infància: ús de pastes fluorades que continguin 1000-1500 ppm en TOTS els menors de 6 anys.

• S’ha de fer servir pasta amb fluor des que surt la primera dent.

• Hem de fixar-nos quant de fluor té la pasta: ha de tenir de 1000 a 1500 ppm (0,24% de fluorur de sodi). Aquesta quantitat està marcada darrera del tub o a la capsa de la pasta.

• La quantitat de pasta varia d’acord a l’edat: en bebès i nens menors de 3 anys s’ha de posar només com un “gra d’arròs” i nens més grans, han de fer servir una quantitat de pasta semblant a un “pèsol”.

• Les “pastes naturals” o “baby” que no continguin fluor deixen al nadó desprotegit contra la càries.

• No et deixis aconsellar per algú que no és expert, demana al teu odontòleg quina és la concentració adequada de la teva pasta segons el teu risc de càries (en totes les edats, adults inclosos).

Les cinc claus d’una boca sana de per vida

Raspallat efectiu com a mínim 2 cops al dia amb una pasta que contingui 1000-1500 ppm de fluor, des de l’erupció de la primera dent.

• Evitar totalment sucres els dos primers anys, i minimitzar-los després.

• Aixecar el llavi superior quan es raspalla a l’infant, per tal de detectar si hi ha taques en els incisius superiors o altres lesions.

• Realitzar la primera visita a l’odontopediatre abans del primer any de vida.

• Predicar amb l’exemple: uns bons hàbits alimentaris i higiènics en l’àmbit familiar seran el millor exemple per al vostre fill.

Ruth Mayné Acién és odontòloga, odontopediatra i postgraduada en lactància materna. A més de treballar en clínica privada, és responsable del departament de nadons de l’Hospital de Nens de Barcelona. És formadora i conferenciant per a universitats i administracions de tot l’Estat espanyol i professora del màster en odontopediatria de la UB. És mare de dos fills de sis i tres anys. La podeu trobar a la clínica Friedlander: clinicafriedlander.com

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s