Les criatures volem parlar!

Text: Elisenda Pascual

Ha començat l’escola en un any en què tot és diferent. Qui ens havia de dir quan anhelàvem la primavera que arribaria amb aromes de confinament? Hem anat contra natura: quan esperàvem deixar enrere les capes de l’hivern, no hem pogut sortir a olorar les flors.

Foto: Autoria https://www.vperemen.com / Llicència CC BY-SA 4.0

Quan ens havíem d’abraçar i estar més juntes, hem quedat separades per les quatre parets de casa nostra. I quan l’única medicina que teníem era estimular el benestar, hem estat privades de sortir perquè el sol ens escalfés la pell, d’arrossegar-nos per l’herba fresca i de gaudir dels elements naturals que tant estimulen la nostra salut. I seguim així. Seguim anant a contracorrent: distància, mascaretes, gels hidroalcohòlics, separació, parcs infantils tancats…

Sovint ens preguntem si totes aquestes persones que marquen les lleis i les normes recorden quan eren petites. Ens agradaria poder-los-hi preguntar; poder indagar què ha passat entre aquells temps en els quals comprenien el valor de parar-se a mirar el batre d’ales d’una papallona i ara, on sembla que el temps els rossegui els talons.

Les criatures tenim ganes de dir-hi la nostra i de fer-nos sentir. Però qui ens escolta? Qui ens acosta l’altaveu per fer valer les nostres necessitats?

Si ens deixessin, els diríem diverses coses.

La primera és que nosaltres, les persones del futur, som ciutadanes de dret i mereixem les cures essencials del nostre sector: el joc, el riure desinteressat, l’escalfor de les abraçades, mirades amoroses, llibertat de moviments, exterior, natura, aire net, mans brutes i mocs penjant. Ser criatures no és res perillós! Per què s’encaparren a fer-nos creure que per ser qui som suposem un risc per a la resta de sectors socials?

El que us volem explicar és que nosaltres hem après que viure implica arriscar-se, tenir sotragades, ensurts i abraçar les nostres pors

La segona és que l’altre dia, una adulta molt respectuosa i pacient −val a dir!− m’explicava com s’ho fan en altres països i els ulls em feien guspires de pensar que aquí, potser ben aviat, també podem tornar a exercir el nostre dret de ser criatures. Em deia que nosaltres tenim un risc mínim tant de posar-nos molt malaltes com d’enganxar corones a les persones adultes. Es veu que ho han escrit unes quantes persones expertes de l’OMS (que jo em pensava que era un arbre però es veu que és quelcom més complex i enrevessat). I doncs?, ens preguntem. Com és que això aquí funciona diferent?

Volem divertir-nos

La tercera és que no entenem que nosaltres no puguem jugar, xalar i gaudir dels espais que ens fan la vida més fàcil dins les ciutats, mentre veiem que aquell llocs on les persones adultes recorden com era ser infants i frueixen amb pocions i beuratges pestilents, s’omplen sense distàncies ni bufandes que els cobreixin el dret a respirar. Ens sembla injust i, com que no podem accedir a aquests divertiments, reivindiquem el dret de tenir-ne de propis.

I finalment us volem recordar, persones adultes, que la Vida, a la qual fa poc que hem aterrat i que seguim descobrint, és plena, a part de meravelles i sorpreses darrere cada racó, també de riscos i dificultats. Fixeu-vos com n’és de perillós creuar un carrer quan encara no hem après que el semàfor vermell ens diu que ens aturem! O quan baixant carrer avall se’m creua un gos i surto disparada de la bici! També és dolorós quan la mare em deixa a la porta de l’escola i jo encara la vull abraçar una mica més; o quan em diuen que ja no puc jugar més estona a la platja perquè és hora de marxar a casa. El que us volem explicar és que nosaltres hem après que viure implica arriscar-se, tenir sotragades, ensurts i abraçar les nostres pors. Potser no sabem tantes coses com vosaltres, persones adultes, però sabem que viure amb por i sense atrevir-se, és viure a mitges. Ens deixeu, ara sí, exercir de criatures?

Elisenda Pascual i Martí és psicòloga, psicoterapeuta i escriptora.

Més info: elisendapascualmarti.com

Aquest article es publica com a avançament del núm. 86 de la revista, de novembre-desembre del 2020

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s