Quin sentit té el Nadal a l’escola?

Som un país laic, però a totes les escoles públiques i privades es continua celebrant el Nadal, i ens resistim a deixar de fer-ho, malgrat la secularització i la convivència amb persones d’altres cultures que no el celebren. Per què? Quin sentit té el Nadal avui en dia a l’escola? Hem demanat l’opinió a tres persones que hi han reflexionat.

 

Els cicle de la natura

Begoña González Minguillón és cofundadora, coordinadora i acompanyant de l’escola El Roure (Sant Joan de Mediona, Alt Penedès)

 

Sabem que el Nadal amaga una celebració ancestral pagana lligada als cicles de la natura, el solstici d’hivern. A l’hemisferi nord, hi ha la nit més llarga i el dia més curt, l’inici de l’augment de les hores de llum solar. Simbòlicament és la llum del ressorgiment de la vida després de la letargia hivernal. Per això també és la llum del compartir, de l’expressió de l’amor, de la fertilitat i la prosperitat natural fruit del batec del ritme natural: vida-mort-vida. Aquesta celebració es va donar i es dona encara a moltes cultures del món. És un reconeixement del vincle vital de l’ésser humà amb la natura.

Recuperar el sentit de la celebració dels solsticis a la nostra societat, a les escoles i a l’ambient familiar, em sembla necessari perquè representa tornar a viure la consciència de la vinculació profunda amb la Mare Terra i amb la vida, pràcticament perduda a Occident, especialment a partir de l’hegemonia del cristianisme.

Això suposa traspassar la batalla de bona part de la societat actual occidental amb el passat, i en alguna mesura encara amb el present, d’una Església catòlica que va pervertir el missatge espiritual del mestre Jesús de Nazaret, per al benefici d’una elit poderosa. Durant segles es va exercir la imposició, la repressió i la manipulació, amb la por com a eina bàsica del seu domini. El mal generat té dimensions incalculables a les cultures per les quals es va estendre aquest particular imperi. La nostra vivència del Nadal encara està impregnada d’aquesta realitat contradictòria, entre el rebuig per la perversió de l’esperit de la celebració i el goig de celebrar col·lectivament el que queda d’aquest esperit. Recuperar el sentit del ritual del solstici també suposa prendre consciència de l’altra perversió de la celebració, la del nostre sistema econòmic capitalista, obsessionat per augmentar beneficis a costa de les celebracions ancestrals, o de les de nova invenció.

Regals simbòlics

En la nostra cultura cristiana, el solstici d’hivern es va vincular al naixement de Jesús i l’adoració del tres mags. Els regals del Reis Mags o del Pare Noel poden ser simbòlicament els regals que la societat adulta ofereix a la puresa i la innocència de l’ànima infantil i, més enllà, a l’ànima pura dels adults també. Aquesta dimensió que ens permet estar en contacte amb la realitat transcendent, més enllà de l’ego. És el reconeixement que hi ha una vessant energètica, subtil, immaterial, finalment reconeguda per la ciència occidental, amb la qual necessitem mantenir connexió per poder sentir-nos complets i tenir cura del desenvolupament dels infants amb una visió cada vegada més holística. Per extensió, és l’agraïment a la vida en estat pur, que neix (o reneix, com en el cicle natural).

Tenim al nostre abast, com a societat que busca recuperar arrels per volar més lluny, revisar els rituals importants o crear-ne de nous, mantenint el sentit que ens connecta amb la nostra naturalesa. Incloure la diversitat de cultures i les seves tradicions i rituals associades al solstici d’hivern suposa enriquir-nos amb les diferències entre les persones que formen una comunitat. La forma que prengui aquesta celebració em sembla secundària, el que és important, des del meu punt de vista, és tornar a transmetre’n el significat essencial d’agraïment al ressorgiment de la vida i a la llum de l’amor pur, que és la nostra veritable naturalesa humana.

 

Esperes i naixements

Anna Serra Dolcet és mestra i psicopedagoga. És directora de l’Escola Waldorf La Font, de Vic.

 

El Nadal és una festivitat molt impregnada en la nostra cultura i podem renovar-ne el sentit, extraient-ne allò que ens uneix amb totes les persones i cultures. El Nadal ens evoca quelcom valuós perquè ens parla d’essències humanes.

Aquesta festa comença amb l’Advent i culmina amb el naixement de Jesús. Aquesta imatge significa que, per poder fer néixer alguna cosa (un projecte, un canvi en la vida, en la professió o en una relació…), abans cal un temps de preparació i gestació. Tot i que en els temps actuals la immediatesa i l’acceleració es fan palesos en el dia a dia, l’Advent ens recorda que per molt ràpid que vulguem anar, hi ha vivències que demanen el seu temps per madurar.

Una manera de viure-ho a l’escola es creant un pessebre, des d’inicis de desembre fins a la fi del trimestre. Es pot viure un procés que es va construint cada dia i que segueix un ordre universal. En la pedagogia Waldorf, per exemple, la primera setmana d’Advent, en el paisatge que acompanya sant Josep i la Verge Maria apareix el regne mineral amb elements que el representen, les pedres precioses. La segona setmana s’hi manifesta el regne vegetal, i la creativitat de l’adult el recrea amb branquillons i fulles, donant-li més vida i bellesa. La tercera setmana és el moment del regne animal, amb els xais, el bou i altres animals, i finalment, la quarta setmana, amb el naixement de Jesús, arriba el regne humà, amb els pastors i les pastores.

Com que tot el que és a fora també està reflectit en nosaltres, es pot aprofitar per treballar amb els adolescents. La primera setmana d’Advent (mineral) parlarem de com se senten amb el seu cos físic; la segona setmana (vegetal) observarem com és l’energia vital que els acompanya durant el dia; la tercera setmana (animal) tractarem sobre les emocions, com les viuen i expressen, i la quarta setmana (humà) reflexionarem sobre qui soc jo i qui és l’altre.

Etimològicament, Nadal ve de natalis, que vol dir ‘naixement’. És per això que el Nadal representa un nou inici, el naixement d’un impuls, d’una actitud i d’un canvi en el caminar de la vida. El Nadal és mirar cap endins, un punt de llum en la foscor i sentiments d’amor i d’unió enmig de l’ego.

Claredat interior

El Nadal coincideix amb el solstici d’hivern, un període de màxima foscor a l’exterior i alhora de claredat a l’interior. La natura està silenciosa i les cavitats són plenes d’escalfor. També el recolliment, el silenci, l’agraïment i el fet de compartir són vivències que acompanyen aquest moment de l’any.

El Nadal es pot reflectir a l’aula fent una rotllana al voltant d’una espelma (representació de la llum que tots portem a dins) per explicar un conte, per fer una valoració del dia o agrair alguna cosa de la setmana.

També ho poden fer els adults als claustres i a les reunions amb famílies, fent valoracions dels assoliments del trimestre, oferint espais per mirar als ulls i expressar com se sent cadascú i què necessita per continuar, per deixar uns instants de silenci abans de prendre una decisió, i per fer vibrar el cor i agrair aprenentatges fets a través de companys i alumnes.

Així, podem ampliar el sentit del Nadal per fer que els seus missatges universals ens acompanyin en el creixement com a persones.

 

Com celebrem el Nadal a l’escola?

Miquel Àngel Essomba és professor de Pedagogia a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i expert en educació i interculturalitat

 

Per encetar la reflexió sobre Nadal i educació, potser el millor és començar per formular la pregunta adequada, i no abocar-nos de dret a una resposta.

Som partidaris d’evitar la pregunta: «Nadal, sí o no a l’escola?», i preferim plantejar-nos «Com hem de celebrar el Nadal a l’escola?». Si els centres educatius han de ser un reflex de tot allò que passa a la societat, per poder parlar-ne de manera oberta i

crítica, l’opció de no treballar-hi el Nadal, que ocupa un temps i uns sentiments tan intensos en els infants, deixa de tenir sentit.

Ara bé, un cop som de ple en el debat, per on començar? Doncs pel principi. I el principi ens condueix a definir el Nadal en l’origen: una festivitat religiosa cristiana. És precisament aquest origen el que provoca tensió i interrogants, perquè sacseja els fonaments d’un model d’educació pública i laica, i correm el risc de vulnerar els drets i les llibertats d’aquells infants i famílies que ni són religiosos ni cristians, ni ho volen ser.

La pregunta, arribats aquí, es fa més complexa: «Com hem de celebrar el Nadal a l’escola en un marc d’educació pública i laica?». Per resoldre aquest tipus d’incògnites de gran volum com aquesta, hi ha un truc que mai no falla: quedar-se amb allò substantiu i comú, i desprendre’s d’allò qualificatiu que distingeix i diferencia.

En aquest cas, el que més distingeix i diferencia és que aquesta festa sigui cristiana. La secularització creixent de la societat hauria de ser un senyal prou nítid perquè evitéssim impregnar de continguts catòlics una festa adreçada a una majoria social que no se sent partícip d’aquesta confessió religiosa. Musulmans i jueus, per exemple, no poden quedar exclosos per la fràgil hegemonia d’una religió que en altres temps fou poderosa i majoritària. Amb tot, tampoc resulta favorable que se celebri com a festa religiosa a l’escola. Aquí els qui en quedarien exclosos serien els ateus. No valdria, doncs, enfocar una celebració del Nadal des d’una perspectiva confessional interreligiosa, on tinguessin cabuda les religions presents a la comunitat educativa, perquè això trencaria el principi de laïcitat de l’educació pública.

Una festa

Quedem-nos, doncs, amb el substantiu: «festivitat». Que el Nadal sigui una festa. Que el seu origen sigui religiós no significa que la societat –i l’escola amb ella– no hagi pogut canviar envers formes laiques d’entendre-la. El Nadal és una gran festa fora de l’escola, i ha de poder ser-ho a dins. Amb respecte als qui volen aferrar-se al seu sentit originari, però posant l’eix vertebrador en l’oportunitat per parlar de pau, per parlar d’amor, per teixir vincles entre els membres de la comunitat educativa, per celebrar que ens encanta la nostra escola i volem viure-la amb alegria plegats.

Segur que amb aquesta resposta a la pregunta no trobarem ningú que s’hi oposi: ni cristians, ni musulmans, ni jueus, ni ateus. Només els intolerants.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s