REVISTA VIURE EN FAMÍLIA

Per a mares i pares: criança, educació, psicologia i salut

Els deures d’estiu

Foto: Irene Gilabert

Per Rosa Jové

No m’agraden els deures d’estiu. Ho dic d’entrada perquè ningú pensi que seré objectiva en aquest tema. Ja n’esteu avisats.

Els psicòlegs sabem que la funció més important de les vacances es la d’aconseguir que les persones desconnectin de la rutina i de la feina de sempre. De fet, quan un adult ve a la consulta i ens explica que no sap desconnectar de la feina ni a les vacances, tenim un problema al davant.

L’article 31 de la Convenció dels Drets del Nen diu: “Els Estats membres reconeixen el dret de l’infant al descans i a l’esplai, al joc i a les activitats d’esbarjo adequades a la seva edat, i a participar lliurement en la vida cultural i les arts”.

Com que els adults sempre hem pensat que aquest article ja el teníem superat (tot i que no és així), el Comitè dels Drets del Nen va haver de fer una observació general  per aclarir alguns conceptes que atemptaven contra aquest dret fonamental dels infants. En cito dos paràgrafs que fan referència als deures com a impediments perquè els nens puguin gaudir d’aquest dret:

“En el cas de nombrosos nens de països tant rics com pobres, el treball infantil, les tasques domèstiques o les exigències creixents de l’educació redueixen el temps disponible per gaudir d’aquests drets.” (Introducció, apartat 4)

Exigències d’èxit acadèmic. Nombrosos nens de moltes zones del món es veuen privats dels drets consagrats en l’article 31 com a conseqüència de la importància ques’atribueix a l’èxit acadèmic formal. Per exemple:

• L’educació en la primera infància s’està centrant de manera creixent en fites acadèmiques i en l’aprenentatge formal, a costa de la participació en jocs i de l’assoliment de resultats de desenvolupament més generals.

• La instrucció extraprogramàtica i els deures escolars estan reduint el temps que els nens poden dedicar a activitats de la seva elecció” (Apartat B- 41: problemes que cal superar per portar a la pràctica l’article 31.)

Els nostres fills, com a menors de edat que són, no tenen el mateix poder que els pares a l’hora de fer saber a l’escola que els deures d’estiu no haurien d’existir. Ens pertoca, doncs, a nosaltres ser-ne els portaveus.

Image result

ROSA JOVÉ és psicòloga i escriptora.

 

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Information

This entry was posted on 6 Juliol 2017 by and tagged , , , .

Navegació

%d bloggers like this: