REVISTA VIURE EN FAMÍLIA

Per a mares i pares: criança, educació, psicologia i salut

SÍ, TAMBÉ SÓC LA PÈRFIDA MADRASTRA LES OMBRES DE LA MATERNITAT I ELS CONTES

TEXT: EVA MARTÍNEZ
IL·LUSTRACIONS: ROGER OLMOS

sin-titulo-1

Roger Olmos. Il·lustració per al llibre “Storia del bambino cattivo” de Mark Twain, (Logos Edizioni)

“L’altre dia, tot just després d’un conflicte amb el meu fill, vaig seure al sofà per
recuperar una mica la calma i deixar que les emocions tornessin a un cert estat de repòs. Vaig engegar la tele, i vaig veure un anunci on una mare bella, tranquil·la i somrient jugava i compartia moments tendres amb el seu bebè, en una habitació blanca i perfectament endreçada. Em vaig sentir com la madrastra dels contes, com la bruixa piruixa. Vaig tancar la tele, i vaig plorar una bona estona.”

Aquest és el testimoni d’una mare corrent en una trobada de formació per a famílies. Molt probablement s’assembla molt al testimoni que podria donar qualsevol mare del nostre entorn proper; és una escena que il·lustra a la perfecció el sentiment de moltes de les dones amb fills que troben dificultats per ser el tipus de mare que respon a l’ideal: dona majoritàriament jove, moderna, atractiva i de bon humor, amb un físic de gimnàs, en una casa de disseny. Només cal fer una repassada a alguns anuncis publicitaris per adonar-nos de quin és el model des del qual se’ns convida a exercir la nostra maternitat, i la nostra feminitat.

Ara bé, les mares reals també sabem que aquest costat lluminós de la maternitat n’és només una part.
L’experiència de ser mare no es redueix només al que veiem als anuncis, sinó que comprèn també altres episodis no tan lluminosos, i dels quals no se’n parla amb tanta normalitat. És difícil trobar contextos on poder viure lliurement totes les emocions que es posen en joc quan una dona es converteix en mare, especialment aquelles que no responen a l’ideal de mare que s’imposa. Sembla que en la societat en què vivim el que s’espera és que es mostri únicament allò que es considera positiu, lluminós i agradable, no només de la maternitat, sinó també -tot i que no en farem esment aquí- d’altres facetes de la nostra vida.

sin-titulo-1

Roger Olmos. Il·lustració per al llibre “Besos que fueron y no fueron”, de David Aceituno (Penguin Random House Mondadori)

NO NOMÉS SOM LLUM
Convertir-se en mare porta implícit un moviment emocional important que inclou -a més de la part lluminosa- inseguretats, contradiccions, dubtes, reaccions inadequades i dificultats relacionals. Alguns d’aquests aspectes de la maternitat no són gens fàcils d’expressar, i sovint moltes mares s’acaben sentint molt culpables quan es veuen desbordades per aquest tipus de sentiments, com si fos poc adequat, poc apropiat o poc femení connectar també amb la part menys plàcida de la maternitat. La psicoanalista junguiana Sybylle Birkhäuser-Oeri afirma que quan una dona desconeix el seu costat fosc, la seva ombra, és que el seu instint està escindit. No podem ser éssers complets, dones completes, si no coneixem mínimament la nostra ombra. Per ombra entenem tots aquells trets que per diversos factors -com ara creences, mandats familiars o religiosos, experiències viscudes, etc.- queden relegats a
l’inconscient, i que no reconeixem com a propis o com a parts de la nostra personalitat.

 

En el cas de la maternitat, podem trobar multitu d’exemples i imatges que ens recorden el costat brillant, allò que sí és acceptat, mostrat i valorat. És el cas de la imatge de la Verge Maria o -si busquem als contes- la fada padrina o la mare que mor quan dóna a llum el seu fill, a més d’altres figures femenines fetes només de virtuts i bondats humanes. Són imatges que ens mostren una cara amable, nutritiva, altruista i gairebé divina de la maternitat. Però una dona real necessita créixer en la seva totalitat.I això inclou les seves ombres, ja que si la imatge radiant és l’única acceptada, l’altra cara de la moneda queda reprimida en l’inconscient, però no deixa d’existir ni d’actuar. A l’ombra d’aquestes figures hi ha l’agressivitat, l’egoisme, el desig, el victimisme, i molts altres trets que no formen part d’aquesta màscara virtuosa, però sí de l’essència humana i, per extensió, de la feminitat i la maternitat.

El problema d’incorporar les imatges de mare radiant com a únic model al qual assemblar-se (de vegades inconscientment) és que ens transforma en dones menys completes, més desconnectades de la nostra part instintiva. I aquesta part inclou saber quines són les nostres necessitats, els nostres límits, els nostres desitjos; i per descomptat inclou també la nostra agressivitat i la nostra capacitat destructora. Conèixer les nostres ombres és també apoderar-nos dels nostres instints gairebé oblidats.
CONNECTAR AMB LA BRUIXA
Afortunadament, tenim un mostrari magnífic d’ombres humanes que fan referència a la figura de la mare: els contes tradicionals. Aquests relats neixen de la informació inconscient d’un ésser humà que, fa molts anys, va viure molt proper a la natura, molt connectat a l’instint i amb molta menys presència d’aquesta racionalitat moderna que ens sotmet avui dia.
Són històries que ens parlen de les dificultats psicològiques de l’ésser humà, existents des de fa milers d’anys, i estretament vinculades als nostres conflictes quotidians. Els relats amb una temàtica de conflicte maternofilial, com ara la Blancaneus o la Ventafocs (entre molts d’altres), ens mostren una imatge materna pèrfida i malèfica, representada per la madrastra, que molt probablement no reconeixerem en nosaltres amb facilitat, però que tenen molt a veure amb els sentiments que inevitablement porta la maternitat i que es manifesten en els problemes i les contradiccions emocionals que vivim amb la nostra canalla.

Acollir aquestes imatges com a part amagada de la nostra identitat no vol dir necessàriament que haguem de fer les mateixes coses que fan les madrastres dels contes. Són personatges destructius i malèvols, que únicament pretenen satisfer les seves necessitats egoiques i neuròtiques. Són la cara fosca d’allò que Jung definia com a arquetip matern. Admetre que formen part de la nostra identitat -individual i col·lectiva- és fer un gran acte d’honestedat, i un pas de consciència cap a una dona més humana, més sàvia i més completa.

Les madrastres exerceixen una funció importantíssima en el desenvolupament de la identitat
materna d’una dona: posen forma i delimiten les seves ombres inconscients, li fan saber que en algun lloc de la seva psique també és una dona agressiva, connectada amb les seves necessitats i els seus desitjos, conscient de la seva individualitat, que no sempre està disponible. Ens ajuden a transitar per totes aquelles emocions que no ens atrevim ni tan sols a sentir, i que estan lluny de la mare moderna i complaent que comentàvem abans. Ens recorden que també podem ser destructives i abominables precisament perquè som mares. Els contes de madrastres no es van escriure per ser compresos per la raó, han de ser engolits per l’ànima. Van sorgir d’un temps on l’ésser humà estava molt vinculat al món inconscient i a la natura, i aquesta és precisament la seva força: que no ens volen ensenyar res de racional o correcte, sinó que ens mostren una realitat psíquica que ha existit i existeix en totes les ments de totes les mares, de manera més o menys conscient.

Poques vegades aquesta imatge arquetípica s’ajusta a la imatge que tenim de nosaltres mateixes, o a la que els estereotips socials marquen: acostuma a incorporar els valors més negatius i destructius de l’ésser humà en general, i de la dona-mare en particular. Són valors malintencionats i perversos, però igualment humans.

DONES MÉS COMPLETES
Jung proposava apropiar-se d’aquesta informació, assumirla com a pròpia per tal que l’ombra no determini el nostre
comportament de manera inconscient, sinó que actuï sobre les ments individuals per tal que, en aquest cas, la dona es pugui empoderar de tots aquests sentiments, i usi aquesta força per convertir-se en una dona més conscient i més completa. A les dones actuals ens toca posar-nos en la pell d’aquestes madrastres i bruixes que corren pels contes, i veure quina d’elles ens comprèn millor quan perdem de vista la llum; amb quina d’elles, sense jutjar-les ni jutjarnos, ens sentim més identificades quan deixem de ser la mare que ens hem dibuixat al nostre ideal. Elles, malèfiques madrastres i pèrfides bruixes, ens ajudaran a posar cara a les nostres ombres i a transitar per totes aquelles emocions que la nostra mare lluminosa no pot sentir.

Als nostres fills també els fem un regal si els expliquem contes de madrastres: els ajudem a projectar tot allò que de vegades no s’atreveixen a sentir contra nosaltres quan van mal dades, ja que se sentirien greument culpables. El fet de detestar per uns instants la madrastra és per a ells molt menys culpabilitzador que detestar momentàniament la pròpia mare. Amb aquest personatge malèfic poden gestionar emocions en un escenari de fantasia on poden identificar un enemic clar contra qui sentir tot allò que senten en ocasions, però que no s’atreveixen a posar en la pell de les seves mares.

Els diferents contes tradicionals, a través d’aquests personatges, representen l’arquetip matern en la seva globalitat, incloent-hi les llums i les ombres, allò que mostrem i allò que amaguem. Simbolitzen l’experiència materna per la qual passem tots els éssers humans. Com més completa sigui aquesta vivència, més conscient serà la dona que la viu, i més autèntica serà la seva maternitat.I, per descomptat, és una experiència molt més valuosa per a l’infant que és cuidat per una mare completa i conscient.

Avui dia sabem que moltes de les dificultats en les relacions i els conflictes emocionals que vivim tenen a veure amb els nostres aprenentatges infantils, amb la manera com vam aprendre a vincular-nos i a trobar la seguretat i l’amor; en definitiva, això té molt a veure amb la mare o la figura que va exercir amb nosaltres la funció materna. La importància d’allò matern en la nostra vida és fonamental en el nostre desenvolupament i en la nostra quotidianitat. Val la pena, doncs, ser les mares més completes que puguem ser, per a nosaltres mateixes i per als infants a qui ajudem a créixer, que aprenen cada instant de nosaltres com es viu la pròpia vida. I les dones completes i sàvies són una mica fades padrines, una mica madrastres i una mica bruixes. Per això són les millors mares per als seus fills, i les autèntiques protagonistes de la seva història.

 
Image result for eva martinez pardoEVA MARTÍNEZ PARDO

és mestra, formadora i terapeuta especialitzada en contes i emocions.

 

És l’autora del llibre Sota la pell del llop, un estudi sobre els contes tradicionals i les emocions.

Image result for sota la pell del llop

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Information

This entry was posted on 28 Abril 2017 by and tagged , , , , .
%d bloggers like this: