REVISTA VIURE EN FAMÍLIA

Per a mares i pares: criança, educació, psicologia i salut

Talents que vénen de família

per Eva Bach

lia

foto: Irene Gelabert

Els talents «d’origen familiar» es fan més evidents quan els fills i filles escollim la mateixa professió que els nostres pares. En aquests casos, hi ha uns indicadors més visibles de la transmissió generacional d’unes aptituds determinades. Quan, a més, el pare o la mare destaquen en un àmbit concret, a banda de convertir-se en un model per seguir, solem observar els fills i filles amb una atenció especial per detectar-hi qualsevol indici del talent dels pares. Aquesta mirada atenta exerceix un efecte potenciador addicional sobre la possible predisposició inicial. El pòsit familiar i el seu reconeixement explícit impulsen doblement les seves capacitats i esdevenen aliats poderosos per refermar-ne el potencial.

En canvi, quan optem per professions diferents de les dels nostres pares, o bé quan ells no destaquen d’una manera notòria en el seu àmbit professional, els talents dels fills poden veure’s desproveïts de la llum, les arrels i la consistència d’un recorregut familiar reeixit. Si estem d’acord que un dels objectius principals de l’educació és ajudar els nens i nenes a descobrir i desplegar els seus talents, aquest és un dèficit que famílies i escoles hem d’esmenar.
Els nens i les nenes necessiten precedents familiars en què emmirallar-se per orientar-se amb força al futur. Això requereix que coneguin les biografies dels pares, els avis i els avantpassats. No només qui són i a què es dediquen, sinó també quines són les seves qualitats, valors i il·lusions, què els movia o els mou a la vida, quins somnis tenen pendents. La història familiar pot esdevenir una font meravellosa de pistes per desvetllar potencials i un gran estímul per canalitzar-los.
Totes les famílies tenim una història de vida i uns talents que poden il·luminar els dels nois i noies, més enllà de si són evidents o latents, de si es troben en estat embrionari o efervescent, i de si són públicament reconeguts i moralment exemplars o no. Fins i tot els
somnis estroncats de pares i avis, les equivocacions comeses i les situacions adverses que hagin hagut d’enfrontar poden esdevenir suggerents i representar un impuls de creixement entranyable, si es miren amorosament i s’aborden amb la dosi necessària de delicadesa, respecte i comprensió.
Les vides dels nostres, amb els seus encerts i errors, les seves grandeses i febleses, les seves alegries i tristors, ens poden resultar inspiradores i convertir-se en forces i llums que ens guien, i en fecunda llavor de futur, sigui quina siguin la professió escollida.

Eva Bach és és pedagoga i formadora de mestres.


Article extret del número 51 de la REVISTA VIURE EN FAMÍLIA. Per mares i pares Novembre, Desembre 2013

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Information

This entry was posted on 30 Març 2016 by .
%d bloggers like this: