REVISTA VIURE EN FAMÍLIA

Per a mares i pares: criança, educació, psicologia i salut

El puerperi

jpg

Per Laura Gutman

Quant dura realment el puerperi o etapa posterior al part? L’autora el considera un trànsit que dura entre dos i tres anys i apunta alguns dels seus aspectes psicològics que cal tenir en compte. Per reflexionar sobre el puerperi cal abordar situacions que no són ni tan físiques, ni tan visibles, ni tan concretes, però no per això són menys reals. En definitiva, es tracta del que és invisible, del submón femení, de l’ocult, del que hi ha més enllà del nostre control, més enllà de la raó per a la ment lògica. Per parlar del puerperi, haurem d’inventar paraules o atorgar-los un significat transcendental. És oportú considerar el període puerperal com un trànsit que dura entre dos i tres anys, mentre el nostre camp emocional està compartit fusionalment amb el camp emocional del bebè. És un temps en el qual aquesta díada constituïda entre nosaltres i el nostre nadó navega un mar amb les seves pròpies lleis: lentes, silencioses, corbes, íntimes i misterioses. Durant aquest procés el món concret ens queda lluny. Aquesta experiència pot comportar alteracions precipitades de la consciència, obrint un canal de percepcions estranyes que resulten impossibles d’anomenar per a les que ens hem convertit en mares.
De fet, després del part, invariablement les dones plorem desconsolades preguntant-nos «qui sóc?», «què em passa?» i «què he fet jo per merèixer això?». La certesa d’haver embogit per sempre és més gran en la mesura en què anteriorment ens hàgim identificat amb aspectes relatius a l’acció i l’eficàcia en la nostra activitat quotidiana. Això és especialment sorprenent en les dones endreçades, actives, complidores, puntuals, reeixides i pensants. A sobre, en la mesura que hàgim previst i organitzat amb anticipació el funcionament del futur vincle amb l’hipotètic bebè, el desconcert és francament aterridor. Sobretot en els casos en què hem participat seriosament en una preparació racional per al part, hem seguit escrupolosament tots els exercicis, el part en si ha resultat mitjanament satisfactori i tot ha fet suposar que la presència del bebè continuaria amb un desenvolupament previsible. El problema per a les mares recents és aprendre a submergir-nos simultàniament en la immensitat del nostre camp emocional per després emergir al món concret (feina, diners, preocupacions quotidianes) i tornar una vegada més al ritme xiuxiuejant del nadó, en una dansa pera la qual no tenim entrenament. Món racional i món subtil. Dona emprenedora i mare pacient. Acció i espera. Decisió i llet. El puerperi pot ser una follia o pot ser una benedicció. Depèn de si estem disposades a submergir-nos en les aigües del nostre jo desconegut. I de si busquem suport per a la travessia.


LAURA GUTMAN és terapeuta familiar i escriptora.

Podeu trobar aquest i altres articles seus a la seva web:
lauragutman.com.ar

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Information

This entry was posted on 2 Març 2016 by .
%d bloggers like this: