Escoltar el cor

A l’Amélie Poulain (Audrey Tautou en la pel∙lícula francesa Amélie, 2001) li batega tan fort el cor cada vegada que el seu pare l’ausculta que aquest es pensa que té arrítmies i la deixa sense escola. Probablement aquesta és la manera més segura que té el senyor Poulain d’acostarse a la seva filla. Per segura s’entén aquella conducta que no et fa sortir de la teva zona de confort i, sabent com era el pare de l’Amélie (un antisocial amb trets obsessius), segur que necessitava mantenir totes les zones de confort inalterables. El cas és que l’home s’acostava a la seva filla a través d’un fonendo i ella li oferia un símptoma ple de matisos…

Quina meravellosa metàfora del funcionament humà i la seva forta connexió entre el cos, el cor i la ment! Al final l’adult és el que fa la lectura definitiva sobre el que està passant, la narrativa que determinarà la història de vida del menor. La història de vida d’aquesta nena, de l’Amélie, podria dir alguna cosa com que “era una nena fràgil i malaltissa que sovint es quedava a casa sense anar a l’escola perquè patia del cor”. I quina visió més allunyada de la realitat, no? El que el cor que bategava era d’excitació i per la necessitat de contacte, una necessitat que acabava projectant en altres personatges fent-los connectar amb l’emoció de la vida.

El cos sovint parla, ens diu coses a cau d’orella que probablement estiguin dirigides a algú altre, a aquella persona important a la que estimes en secret perquè l’amor no pot ser desvetllat encara. Quantes dolències remetrien si l’amor sempre arribés al seu destinatari…

Diuen que la cara és el mirall de l’ànima i, és cert, el rostre i tot el cos està ple d’empremtes de la vida, petjades emocionals que et dibuixen una caiguda d’ulls, arrugues entre les celles o bé a la comissura dels llavis, determinada posició corporal, una manera de caminar… i perquè creus que veure representada la teva família en una escena d’un llibre, en un capítol de la sèrie de televisió dels migdies o a través d’una escultura t’aboca totes les llàgrimes als ulls?

La història queda esculpida damunt del cos i les relacions més importants de la teva vida seran les que hauran deixat empremta. Perquè no t’animes a escoltarles? Escoltar el cos és minimitzar el símptoma o el malestar: saber per què batega el teu cor és donar sortida a les emocions d’una manera saludable.