REVISTA VIURE EN FAMÍLIA

Per a mares i pares: criança, educació, psicologia i salut

LOO i les mirades perdudes.

petit

Quan el vent del ventilador bufa les teles de seda que la noia porta  enganxades a l’esquena, la Júlia, que en té cinc, descobreix que és una ballarina i que deu ser gran, -nou o deu anys!- imagina en veu alta, i la mira atenta, per entendre la història que ens explica.

L’Abril, de tres, només mira i no em diu res. Només es mou una vegada,quan la llum s’ha fet més fosca  i ha vingut a arraulir-se a la meva falda per seguir mirant, segura.

Em concentro en aquesta mirada de gaudir sense entendre…de deixar-se endur  per l’aire fresc que a batzegades ens refreda la cara i volar com les teles airoses i  el suro lleuger. Però em costa,  als grans la mirada se’ns complica i volem saber tots els perquès, reconstruir-nos la història (introducció – nus -desenllaç) i entendre-la.

I és que El Festival Mes Petit de Tots ens torna a sorprendre amb un espectacle de qualitat estètica i recreacions de mons de somnis que estan a l’alçada de la mirada pura dels més petits de tots.

– Us ha agradat? – els pregunto al sortir.
– No ho se, em diu la gran. La petita només em mira.

Glòria Vives

(Vem anar a veure l’espectacle Loo de la companyia  Ponten Pie (Catalunya), una  Producció del festival El Més Petit de Tots 2015)

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Information

This entry was posted on 9 Novembre 2015 by .
%d bloggers like this: