REVISTA VIURE EN FAMÍLIA

Per a mares i pares: criança, educació, psicologia i salut

“Que juegues mucho… allá donde estés, Rebeca”

 

Aquesta setmana ha mort la nostra amiga i mestra Rebeca Wild. La seva trajectòria ha estat una inspiració constant per a nosaltres, així que no voldria dir que ens ha deixat, atès que la seva energia estarà amb nosaltres per sempre.

imager.php

Vaig conèixer en persona a Rebeca en una formació organitzada per l’ICE de la UAB. Abans, ja havia llegit el seu llibre Educar para ser, un llibre que posava en paraules el tipus d’espai educatiu què jo volia per al meu fill. Vaig sentir una gran calma en ella, una maduresa pròpia d’una persona que havia fet un llarg recorregut, un saber edificaten l’entrega, la constància i la reflexió constants. Rebeca i Mauricio feien un tàndem molt especial. Ella tan pausada, amb paraules tan ben triades, amb el seu accent “germanoequatorial” tan preciós. Ell tan apassionat, tan lluitador, tan enèrgic.

Ens vam conèixer millor a través d’un viatge a l’Equador, en què vam visitar el León Dormido i altres Cepaas que havien ajudat a crear per la geografia equatoriana. Vam conèixer de primera mà el seu treball pedagògic, la creació de la xarxa d’ecoSImia, el seu concepte d’aPRECIO per als objectes i serveis oferts, la seva documentació –moneda SOMNIS, les bioconstruccions a la seva ecoaldea, etc.

Rebeca i Mauricio han fet una contribució ben àmplia en molts àmbits socials, i en especial en el món educatiu. Les seves formacions, la seva trajectòria i els llibres de la Rebeca han inspirat la creació de multitud de projectes educatius públics i alternatius a Catalunya i l’Estat Espanyol. L’educació lliure i viva al nostre entorn té com a màximreferent pedagògic el treball de Rebeca i Mauricio Wild.

Vaig tenir la sort d’acollir a Rebeca i Mauricio dues vegades a casa. La primera quan la meva parella i jo estàvem treballant a El Roure. Recordo la cara d’alegria de Rebeca als matins, mentre compartíem una infusió, abans d’anar cap a l’escola, dient-nos amb laseva veu lleugera i pausada “¡Que jueguen mucho con los niños, hoy!”.  I també a casanostra a Barcelona, compartint alguna tarda mentre ella tocava el piano. Era curiós, transmetia una força immensa quan tocava el piano i la flauta. Hi havia tanta vida en aquell cos esprimatxat i esbelt, tanta alegria infantil, tanta saviesa…

Feia temps que Rebeca no es trobava bé, la seva salut s’havia anat deteriorant. Però la marxa d’un ésser estimat sempre ens agafa per sorpresa, perquè la ment es nega a anticipar el què no vol que passi. I quan això passa, la mort es fa tant present a la vida, que ens obliga a repensar si té sentit el què fem cada dia.

El cos de Rebeca ha marxat, el seu esperit estarà amb nosaltres per sempre, com una inspiració d’amor i entrega constants. Agraeixo profundament a la vida que m’hagi donat l’oportunitat de conèixer a en Mauricio i la Rebeca.

Jordi Mateu, mestre, membre de la XELL i del CRAEV

Novembre, 2015

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Information

This entry was posted on 5 Novembre 2015 by .
%d bloggers like this: