REVISTA VIURE EN FAMÍLIA

Per a mares i pares: criança, educació, psicologia i salut

L’educació discreta. Les estones de cura a l’escola bressol

per Mercè Camps

2

Unes mans tranquil·les, pacients i al mateix temps segures i decidides, aconsegueixen mitjançant el contacte amb l’infant, conformar experiències agradables per als infants i també agradables per als adults que en tenim cura. Emmi Pikler

Les estones de cura i d’atenció personal com són l’hora de menjar, la de dormir i la del canvi de bolquer són indestriables de la resta de les que considerem educatives. Per això, mereixen ser incloses dins el projecte educatiu de cada escola, pensades i debatudes pels equips i tractades com alguns dels moments més importants del dia.Són estones en què l’infant necessita una atenció personal i individualitzada, i si busquem el seu benestar, hem de saber-lo escoltar i tenir en compte les seves preferències. Aquestes estones d’atenció personal, han de ser preparades amb unes bases establertes per tot l’ equip i han de comptar amb una organització fluïda perquè arribin a ser una font de plaer i benestar.

En les tasques de cura volem crear un moment acollidor, íntim i tranquil, en què l’infant se sent respectat, com una persona capaç i amb tots el drets; per això busquem les dinàmiques que prioritzin el benestar dels nadons, i no els objectius o la comoditat dels professionals. Si els nadons i els infants més petits, amb les seves necessitats i singularitats, són l’interès prioritari del projecte, totes aquestes diferències han de ser i de fet són possibles a l’escola bressol, amb una bona previsió del personal, els temps i els espais.

 

La intimitat dels més petits

La intimitat en el context d’una escola bressol té a veure amb les estones i activitats que reclamen una atenció més individualitzada i en què la diversitat de ritmes, necessitats i preferències són potser més clares.

Però, per què són moments d’especial importància? Inevitablement, els adults transmetem sensacions de seguretat, d’acolliment, d’amor i de presència o bé de dispersió, de domini, de pressa, de cansament… Com a educadores (i també pares o mares), ho fem contínuament i al llarg de tota la jornada; però en el moment de menjar, de dormir o de canviar el bolquer, entren en relació aspectes més personals de cada infant, propis dels processos fisiològics,  podríem dir que més necessitats de respecte, atenció i delicadesa que mai. Si l’adult que en té cura en aquestes estones és sempre el mateix, es coneixen millor mútuament, la relació que estableixen és més profunda i el vincle més sòlid, cosa que afavoreix la confiança i la seguretat.

El canvi del bolquer és un acte rutinari i íntim a la vegada, en què, diverses vegades cada dia,entrenen joc el cos,la neteja,les funcions fisiològiques, la pell i el contacte físic. Necessitem establir un tracte càlid, dolç en els gestos i respectuós,i tenir unes mans que acullin l’infant com una persona i no com un objecte inanimat que manipulem amb destresa. Els gestos rutinaris o mecanitzats acaben sent ràpids i durs i no permeten ni la preparació ni la participació de l’infant.

A l’hora de dormir, sobretot en els grups dels més petits, no tots els nadons s’adormen de la mateixa manera: n’hi ha que ho fan a coll, passejant, cantant, a la motxilla o simplement necessiten el contacte o la presència del seu adult de referència fins que s’adormen. Tot això es pot contemplar si hi ha una relació atenta i un tracte individual amb cada infant, i suficients educadores perquè tots estiguin ben atesos.

Pel que fa al menjar, l’infant no només té tot el dret, sinó la necessitat d’escollir si vol o no tastar un aliment, la quantitat que en vol, la temperatura, i la de rebutjar el que no li agrada, o de repetir si en vol més. Hem de promoure que pugui triar entre dos o més condiments, o entre diferents begudes… i fer-se cada cop més autònom: menjar sol, servir-se, recollir els plats i els gots, el tovalló. No plantegem aquesta participació com una obligació, perquè l’autonomia real no és una imposició,sinó un dret de l’infant; no se l’ensenya a ser autònom, sinó que se l’acompanya durant la seva evolució i els seus guanys en autonomia. Aquesta diferència és important: la participació no s’exigeix, però sí que es promou, oferint possibilitats, mitjançant accions, gestosi paraules d’ànims i de reconeixement del que ha aconseguit fer.2

Per això, en primer lloc, cal donar a cada infant prou temps perquè pugui intervenir sense pressa, a la seva mesura, i obtenint els seus propis resultats, i no la frustració d’acomplir o no amb les nostres expectatives. Quan un infant s’adona que té capacitat de decidir, augmenta la confiança en si mateix, millora l’autoestima i, sobretot, decideix: tria, escull, tasta, rebutja, es va creant un gust, una preferència, es va coneixent i manifestant. Les estones i les tasques d’atenció personal als infants més petits són part fonamental de la idea i de la mirada que tenim sobre ells i elles. Per això, és fonamental que les famílies que visiten una escola bressol ho facin durant el funcionament quotidià del centre, amb els infants (tenint en compte el nombre d’adults, l’horari i les formes, per interferir el mínim possible), i que puguin plantejar les preguntes que necessitin, en base al que observen. L’atenció personali de qualitat amb els nadons i nens més petits reclama una relació consistent, atenta i amorosa amb una educadora estable, que veritablement cuida; aquesta relació és la base del benestar i de les ganes de créixer que els més petits poden desplegar a l’escola bressol.!

Mercè Camps és educadora de l’escola bressol Sol Solet de Barcelona. CONTACTE

article extret del Núm.046 – Novembre, Desembre 2012
REVISTA VIURE EN FAMÍLIA. Per mares i pares

 

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Information

This entry was posted on 13 Octubre 2015 by .
%d bloggers like this: