REVISTA VIURE EN FAMÍLIA

Per a mares i pares: criança, educació, psicologia i salut

ENTREVISTA A NATXO TARRÉS, cantant de les Gossos

2
TEXT: EVA MARTÍNEZ
FOTOS: GOSSOS, NU PUIGCORBE i MARIA OLUCHA

La música ens pot ajudar a l’escolta interior; si canvies una mica els teus hàbits i poses atenció en una sèrie de coses, això et transforma. Tots nosaltres el coneixem de fa molts anys. És la veu i la cara més visible de Gossos, un grup de música que no ha deixat de créixer i oferir-nos un missatge esperançador. En Natxo té un posat tranquil, present, confiat. I un discurs compromès, ple de força i convicció. Però, sobretot, una visió de la vida que meravella, que val la pena intentar.

Portes molts anys amb la música. En quin moment del camí et trobes?
NT Professionalment, en porto vint-i-dos. Amb dinou anys va començar Gossos, i de seguida van passar coses molt ràpidament, en aquella edat en què tot és nou, meravellós i fantàstic. Després de professionalitzar-nos, la música ha estat el vehicle de comunicació més important de la meva vida, tot i que també faig altres coses vinculades a la comunicació o la transformació.

Com ara?
NT Gossos és el projecte més conegut. També treballo amb temes que tenen a veure amb la musicoteràpia, en tallers per connectar amb la interioritat a través de la música. Crec que per tractar temes com la interioritat ens calen termes nous, ja que mots com espiritualitat tenen molt de pes a l’esquena. La música ens pot ajudar a l’escolta interior; si canvies una mica els teus hàbits i poses atenció en una sèrie de coses, això et transforma.

Això vol dir que estàs connectat amb la confiança, amb l’aquí i l’ara…
NT Molt disposat a això. Sovint em trobo fent coses on la vida ha decidit portar-me no sé per què. Jo ho he de descobrir, i acabo trobant els fils connectors. La meva feina ha estat ocupar el meu lloc, descobrir com fer-ho i no atabalar- me gaire pel que passarà; aprendre a viure en aquesta corda fluixa. Tinc el que necessito.

La paternitat ha estat un punt d’inflexió, imagino.
NT I tant! Ha reforçat la idea de fer les coses de manera coherent. De contradiccions n’hi ha moltes, i hem d’aprendre a viure amb elles, però hem de ser coherents, sincers, perquè ara més que mai hi haurà algú que recollirà tot això.

T’hem sentit parlar d’un canvi de paradigma. A Batecs, el vostre últim disc, trobem arreu una veu de canvi, una mirada constructiva, esperançadora.
NT Som on som gràcies als que hi havia abans. Tothom ha fet el millor que ha pogut. Tenim un estat del benestar amb unes riqueses materials al·lucinants. Però si un és viu i despert, no triga gaire a adonar-se que aquest model no acaba de funcionar. Sento que estem en un espai de transició, està naixent una civilització nova. No és un sentiment espiritual, si ens agafem al més pragmàtic, tots els indicadors ho mostren: com està el planeta?, com està l’economia?

I com estem les persones…
NT És un reflex del sistema. Fa molts anys que se’ns parla que el futur passaria per un canvi, i que aquest canvi està en la mirada de les persones, en descobrir que ja som, i que no necessitem res més que equilibrar la nostra part interior amb l’exterior. Tenim la mirada a fora, centrada en el món material, i la gestió material ens està col·lapsant. Aquest model ja ha caducat, el canvi és imparable, ja és aquí. No es tracta només de posar oli al sistema, es tracta de fer un salt on els valors tenen molta importància. I si no passem de pensar-los a viure’ls, serà molt difícil.

Allò que deies de la coherència…
NT Portem molta programació a sobre, i hem de desaprendre el que portem inoculat de tants anys. I des d’aquest lloc nou tot surt diferent, mai no pot sortir igual.

UNS ALTRES MODELS
Estàs vinculat a projectes educatius, com IREHOM. En què consisteix exactament?
NT IREHOM es va crear perquè intuíem que alguna cosa havia de ser diferent. És l’Institut de Recerca Holística de Montserrat, un grup de persones que volen crear un grup de recerca per afrontar els paradigmes nous del segle XXI. Hi ha un grup motor que gestiona el dia a dia. Treballem en un sistema d’holocràcia, dóna molta força als grups de treball. En una assemblea tothom hauria de saber de tot, però no sempre és així. En l’holocràcia l’opinió d’unes persones que tenen més coneixement en un tema determinat ha de tenir un pes més gran que la d’unes altres. Treballem des d’altres models de relació. El projecte es compon de diverses comissions de treball, segons aquelles parcel·les en les quals volem treballar: bioconstrucció, bioenergia, educació, alimentació, salut… Creem grups de treball, ho estructurem, i a través del voluntariat desenvolupem projectes concrets.

Sona molt bé. Ve a ser un laboratori de creativitat?
NT Si ho fem tot des d’una actitud concreta, tot canvia. Destinem molt poques energies a anar en contra de res, i la màxima energia a construir. Amb això no vull dir que no tinguem en compte el passat, justament al contrari: ens interessa molt per saber què havien destil·lat els nostres avantpassats.

No és el mateix viure en contra del vent, que a favor del vent, vingui d’on vingui aquest vent.
NT És això. Avui som aquí, demà no ho sabem. Som molt flexibles. Potser una norma que ens serveix avui, demà l’hem de revisar o transformar. Crec que al projecte el que intentem és forjar una actitud.

També col·labores amb el Pla Nacional de Valors.
NT Som gairebé cinc-centes persones treballant en xarxa, en vint-i-dos àmbits diferents, cinc dels quals són eixos transversals. Això no s’havia fet mai, i és molt complex. Es basa en un lema: el país creix quan les persones creixen. Els objectius són establir com podria funcionar un país si les polítiques es fessin sempre amb la persona al centre, no com a subjecte o com a producte, sinó com allò més essencial.I des d’aquí partim.
Un model de política humanista, global?
NT Hem de treballar molt la transversalitat, però en el model administratiu que tenim és molt difícil. Per exemple, la Conselleria d’Educació i la de Cultura no estan connectades, i això no s’acaba d’entendre.

AGAFAR EL TIMÓ
Explica’ns això de la persona al centre
NT És un gran repte. Quan poses la persona al centre, es dibuixa un mapa nou i un estil nou de fer les coses. Però, és clar, què és una persona? No volem caure en allò que fan alguns corrents new age, que fomenten molt l’individualisme i fan créixer un gran ego. Per a nosaltres, una persona no seria una persona si no estigués dins una família, una societat… un sistema. Ens trobem en un moment de canvi, i això pot ser inspirador. La ciutadania pot agafar el timó i decidir qui som i cap a on volem anar. Esperem que un projecte com aquest pugui traspuar cap a la societat.

I materialitzar-se en accions concretes.
NT De fet un dels nostres objectius és pactar accions amb les diferents conselleries, on primer hi ha hagut un treball de consens. Les dues més dures, on encara no hi ha consens, són economia i educació. Educació costarà, ja que la mirada dins del projecte té molt a veure amb una gran transformació educativa, i això els resultarà difícil d’assumir.

Quin valor es dóna a l’educació, en aquest pla?
NT Nosaltres parlem de felicitat interior bruta, i no tant de producte interior brut. Aquest hauria de ser l’indicador. Vivim en una societat profundament quantitativa, i molt poc qualitativa. Deixem fora els intangibles.

Això ho entenen, els polítics?
NT Nosaltres ens adrecem a la persona, no al polític. I quan parles amb la persona i li preguntes què vol per al seu fill, probablement et dirà que vol que sigui feliç. Doncs, per què no treballes per fer felices les persones? Aquest hauria de ser el principal objectiu, i pot haver-hi diferents maneres d’arribar-hi. Canvia molt quan en comptes de mirar-te el polític, et mires la persona. Tots aquests càrrecs han estat creats per la societat, i els ocupen persones com nosaltres, potser amb idees molt diferents, però persones. Quan es fa política sembla que la persona sigui un concepte abstracte, i no ens en podem oblidar.

La gent no sent gaire confiança en la classe política, han passat moltes coses…
NT Tota la brutícia que està sortint és perquè estem posant llum allà on no n’hi havia. I, és clar, quan obres una bombeta en un magatzem tancat i fosc, doncs… trobes el que trobes. El Pla Nacional de Valors proposa un model nou molt interessant.

I quins serien els nous valors?
NT Valors com l’excel·lència o la competitivitat serien valors clàssics. La competitivitat no pot ser un valor en ella mateixa, en tot cas el valor nou ha de ser la cooperació. De fet, no som nosaltres qui ho està escrivint, sinó que hi ha unes tendències a la societat que parlen d’una altra manera de fer. El pla intenta fer emergir el que ja s’està donant.

I en l’àmbit de la família, què canviaria?
NT D’entrada, el gènere. Gènere i família són transversals, han d’estar a dins de totes les polítiques. No pot existir un projecte de família si no hi ha una bona conciliació laboral i familiar. Economia ha de tenir present la família, igual que educació o cultura. Jo com a músic ho veig: és molt diferent fer un concert a les nou del vespre que fer-ne un a mitjanit. És maco veure pares i fills al mateix concert, fent alguna cosa que agrada a tots dos.

1

ENS HI ATREVIM?
Bonica transformació. A Batecs parleu d’obrir-se al cor…
NT Amb Gossos sempre hi ha hagut un missatge positivista, és molt sincer i autèntic. Encara som molt nens, intentem que la gent s’ho passi bé. Sentim que aportem una reflexió que almenys és autèntica. No tenim la solució, però podem plantejar la reflexió. És el que diem a «Fills del Sol»: i si ens hi atrevim? A nosaltres ens ha funcionat com a projecte de vida, i si alguna cosa podem compartir és l’experiència, que ha passat molt per viure el procés, per comunicar-nos.

I si ens hi atrevim i no surt bé?
NT És millor no tenir expectatives, les crees només a partir de la teva ment. Cal aprendre a viure i fluir. Què passarà? No ho sabem. Estem en transició, volem estar en un lloc en el qual encara no hi som. Però ja no tornarem enrere.

Alguna cosa hem après, doncs.
NT Com a pares, les idees que tenim són molt precuinades. Els que vénen nous, els nostres fills, tenen moltes claus. Nosaltres podem viure de manera intel·lectual, però si mirem com aprenen els nostres fills tindrem una revelació, i ens adonarem que els mestres els tenim a casa… Vivim en una gran paradoxa. Jo vaig haver de voltar molt per tornar a casa i adonar-me que el tresor era aquí.

Doncs amb això ens quedem: amb el compromís de tancar els ulls, la tele i el mòbil, i obrir-nos al que tenim a dins, i als qui tenim a prop; amb l’esperança que tots nosaltres, per camins ben diversos i diferents, trobarem també els nostres tresors.

Eva Martínez PardoEVA MARTÍNEZ PARDO és mestra, especialista en educació emocional i literatura infantil.
Associació Arae

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

Information

This entry was posted on 10 Juny 2015 by .
%d bloggers like this: