REVISTA VIURE EN FAMÍLIA

Per a mares i pares: criança, educació, psicologia i salut

VACUNES: PER UN DEBAT TRANQUIL

il·lustració: Glòria Vives Xiol

Mai he acabat d’entendre per què el tema de les vacunes desperta tantes passions i demagògia. Potser, en part, perquè sembla qüestió de vida o mort, i a més la pregunta es planteja en termes absoluts: vacunes sí o vacunes no. Això potser tindria sentit si totes fossin iguals, i tinguessin els mateixos efectes en tot moment, lloc i tipus de context. És a dir, si fos un problema simple, que com sabem, no existeixen fora de la física newtoniana. I si fos, realment, una qüestió de vida o mort, que en la immensa majoria de casos, no és així.

El que cal, doncs, és molta cautela i no fer judicis agosarats, apressats ni en calent, i menys sense tenir tota la informació. Realment podem titllar d’ ”insolidaris” els que decideixen no posar una vacuna contra una malaltia eradicada fa 30 anys? Som tots insolidaris per no haver-nos vacunat contra la verola? Com vam explicar al Viure núm. 54 amb les dades a la mà , en el cas de la varicel·la, per exemple, pot ser més perillós per a la salut pública (és a dir, més insolidari) vacunar que no pas no fer-ho, i de fet és per això que moltes autoritats sanitàries del món resisteixen alguns lobbies, que voldrien generalitzar-la utilitzant la por com a arma de màrqueting. Però alguns pares (no serem nosaltres els que els titllin d’insolidaris) desobeeixen i se’n van a buscar la vacuna a l’estranger. En canvi, potser és cert que no vacunar de la tos ferina pot ser perillós si un nen de 3 anys infectat l’encomana a un nadó, per exemple; cal tenir-ho en compte.

Hem dit més d’una vegada que els nostres fills i filles mereixen un debat tranquil sobre el tema, sense acusacions ni apel·lacions als beneficis de les vacunes en el passat, que no té res a veure amb el present. Que les vacunes, no pas soles sinó juntament amb la higiene i l’augment del nivell de vida, acabessin amb plagues terribles com al verola o la polio, no ho nega pas ningú – o gairebé ningú – però això no suposa cap raó científica per mantenir-les totes en l’actualitat. Per exemple, com reconeix la pròpia OMS, pràcticament tots els casos de polio dels últims anys (23 durant el 2014 a tot l’Estat espanyol), en els països on es considera eradicada de fet, que són pràcticament tots menys 4 ó 5, es deuen, precisament, a les vacunes orals. I potser no cal recordar que el propi Institut de salut pública de Barcelona es va oposar inicialment a la vacuna contra el papil·loma per la seva escassa eficiència i possibles riscos. Un institut que, precisament, s’encarrega de recordar anualment a les famílies de Barcelona el seu calendari de vacunacions. Per tant, no tothom que critica algunes vacunes és “antivacunes” i de fet fins i tot es pot ser molt “provacunes” (ja hi som amb la simplificació) i no ser partidari d’algunes vacunacions.

Una qüestió de probabilitats

Al final, la cosa està entre les probabilitats actuals i reals de patir accidents post-vacunals i altres riscos per al sistema immunitari (que són poques però poden ser greus) i les de patir les conseqüències greus de les malalties per a les que se suposa que protegeixen (que poden ser també greus i crear alarma, però sovint són molt menys probables del que es pensa, almenys per a algunes malalties; i per cert, que la protecció mai és total). Hi ha dades d’una cosa i de l’altra, però es tracta de realitats complexes que cal mirar amb cura. Les malalties greus dels infants sempre produeixen un impacte social, però cal no oblidar que algunes d’aquestes es donen tant (o tant poc) pel fet d’haver vacunat com per no haver-ho fet, tot i que aquestes últimes són les que acostumen a saltar a les primeres planes dels mitjans.

Aprofundir les dades amb més observatoris permanents i centres de recerca veritablement independents (no pot ser que el coordinador del Grup assessor de vacunes de l’Associació espanyola de pediatria tingui interessos declarats en quatre dels més importants laboratoris), prendre decisions informades al respecte, no fer judicis apriori (i com costa això, fins i tot als científics), informar bé la població de tot plegat i especialment quan es donen problemes, i també oferir mesures de suport i fins i tot indemnitzacions per a les possibles víctimes de les vacunes com es fa en alguns països, potser augmentaria la confiança en el sistema per part de les famílies que ara l’han perdut completament i no vacunen de res.

Més enllà de la confiança cega i ingènua en totes les vacunes per una banda (tothom sap, perquè les dades són públiques, que la indústria farmacèutica patrocina estudis i centres) i de la teoria de la conspiració per l’altra (no podem creure que realment darrera cada vacuna hi hagi l’eix el mal), cal fer una proposta honesta sobre quines vacunes sí i quines no en cada moment i població, i permetre una decisió lliure però ben informada a les famílies. I també, tenir en compte com altres factors influencien la immunitat natural, i com la interferència en aquesta pot afectar altres àrees de l’organisme en el futur, com les al·lèrgies, que han augmentat clarament les darreres dècades.

Tota aquesta reflexió es podria fer amb molta més calma si ens deixem estar de prejudicis, passions i fal·làcies i si aconseguim superar el baix nivell de les tertúlies desinformades i els eslògans i judicis simplistes. Repeteixo, els nostres infants ho mereixen.

Miquel Àngel Alabart

Director de Viure en família

Anuncis

19 comments on “VACUNES: PER UN DEBAT TRANQUIL

  1. adoptivanet
    5 Juny 2015

    No sóc metge ni res d’això, però em sembla que la difteria justament no ha estat mai erradicada d’españa, no hi havia casos en nens pq la vacunació es fa gairebé a tota la pblació infantil però, almenys a mi em van informar d’això, es donaven casos d’adults que tenien el virus o la bacteria o el que sigui i per la malaltia no ha estat mai erradicada… és el que jo tenia entés

  2. Sita
    6 Juny 2015

    Comprenc que en alguns casos hagin sorgit vacunes ineficients o, fins i tot, contraproduents, però com a estudiant de biomedicina i futura investigadora sé que al realitzar una nova vacuna, o qualsevol tipus de tractament, aquests són estudiats en nombrosos assajos clínics abans de fer-se d’ús públic i que, per tant, no s’hauria de tenir por a les vacunes.

    Com a persona immunodeficient i que, per tant, no pot rebre moltes de les vacunes habituals, depenc del compromís que tingui la societat amb aquestes. A mi no em consola que una malaltia hagi estat erradicada de fa molts anys. Tinc nocions de microbiologia i, creieu-me, és molt fàcil que en algun lloc el patogen hagi sobreviscut i, si arriba aquí, la única manera de fer que jo no emmalalteixi greument és tenint una barrera de persones vacunades que impedeixin que aquest arribi a mi.

    Moltes persones es mostraran negatives a l’hora de rebre vacunes de malalties que fa anys que no es veuen ja que no n’han patit casos propers i no en coneixen la gravetat. Només cal que recordin que si aquestes malalties han estat tant de temps fora de la nostra societat és gràcies a factors com la higiene, sí, però sobre tot les vacunes. Comprenc la por a les agulles i als possibles efectes adversos post-vacunals però creieu-me que no són res comparats amb la malaltia. Sobre tot els de vacunes que fa tants i tants anys que es posen i que, per tant, han estat millorades amb el temps. Si en algun cas ha sorgit algun efecte inesperat és possiblement degut a algun defecte immunitari de la presona receptora i és per això que s’hauria d’examinar més en profunditat cada cas abans de fer efectives les vacunes. Però per això caldria un pressupost molt més elevat en sanitat pública i això ja s’escapa dels meus coneixements.

    Espero que comprengueu el meu punt de vista i que, en la mesura del possible, feu possible la vacunació sempre que sigui necessària ja que no només us esteu ajudant a vosaltres sinó a un gran col·lectiu en risc.

    Gràcies.

  3. davidmiyar
    6 Juny 2015

    “Mai he acabat d’entendre per què el tema de les vacunes desperta tantes passions i demagògia”. Potser perque és una qüestió de vida o mort?

  4. davidmiyar
    6 Juny 2015

    1. “Mai he acabat d’entendre per què el tema de les vacunes desperta tantes passions…” Potser perquè es tracta d’una qüestió de vida o mortal?

    2. Se li ha oblidat afegir un enllaç que documenti aquesta afirmació tant contundent: “Per exemple, com reconeix la pròpia OMS, pràcticament tots els casos de polio dels últims anys (23 durant el 2014 a tot l’Estat espanyol), en els països on es considera eradicada de fet, que són pràcticament tots menys 4 ó 5, es deuen, precisament, a les vacunes orals”.

  5. davidmiyar
    6 Juny 2015

    No es publiquen els meus comentaris per algun motiu?

    • Miquel Àngel
      8 Juny 2015

      Hola,
      per evitar comentaris ofensius i similars, sempre es revisen abans de ser publicats; com que a les nits i els caps de setmana intentem no treballar, és normal que no es publiquin comentaris fins al cap d’unes hores. Lamentem si això ocasiona alguna molèstia,
      gràcies

  6. Núria Ribot Codina
    7 Juny 2015

    “Realment podem titllar d’ ”insolidaris” els que decideixen no posar una vacuna contra una malaltia eradicada fa 30 anys?”
    No es titlla d’insolidaris els que no es vacunen de la verola. La verola ha sigut erradicada (gràcies a les vacunes, per cert!) i com que no hi ha cap cas al món, és impossible el contagi i la protecció que confereixen les vacunes no són necessàries.

    No vacunar de malalties infeccioses que existeixen actualment (xarampió, diftèria, tos ferina) és irresponsable, perquè et poses en perill tu (o el teu fill), però també posen les persones que tenen un sistema immunitari compromès o no es poden vacunar per raons mèdiques.

    Poses en dubte coses “En canvi, *potser* és cert que no vacunar de la tos ferina pot ser perillós”, “patir les conseqüències greus de les malalties per a les que *se suposa* que protegeixen” que se sap des de fa anys, amb dades contrastades i estudis independents, que són certes i que qualsevol persona imparcial acceptaria.

    En canvi, exagerés els riscos de les vacunes (que en tenen!) desmesuradament: per què no dius, per exemple, que el risc de tenir una reacció adversa severa després d’una injecció és de menys d’un entre un milió? O que la vacuna de la pòlio de la que parles (la vacuna oral, que NO s’utilitza a Europa ni a Estats Units) només produeix la pòlio en una de cada 2,4 milions de persones?

    Sí que coincideixo amb tu en què no s’ha d’acceptar a cegues el que diguin les farmacèutiques, però qui ho ha d’analitzar són els experts mèdics, que tenen a l’abast les eines i els estudis adequats per prendre una decisió, no a nivell individual, especialment si els pares no tenen cap mena de coneixement científic.

    Les vacunes són el tipus de medicament més segur que existeix (ja que passen els controls més exhaustius precisament perquè s’administren en una població sana) i han demostrat la seva eficàcia en prevenir malalties mortals. Els antivacunes s’aprofiten de la ignorància científica i basen les seves tesis en estudis malfets o directament falsificats, quan no en fal·làcies i mentides. Què hi ha a debatre?

  7. Antoni Torres Collado
    8 Juny 2015

    Hem sembla molt curiós que es demani un debat tranquil quan qui ha aixecat la llebra han estat els contraris a la vacunació. I si no ara me dirás quin problema hi ha en que es faci servir l’alumini com a adjuvant http://www.fda.gov/BiologicsBloodVaccines/ScienceResearch/ucm284520.htm.
    Precisament al blog del Miguel Jara hi ha dos post a on es parla de manera negativa contra la vacuna de la difteria i es posa com a rao l’us de la’lumini com a adjuvant
    http://www.migueljara.com/2015/06/04/caso-difteria-en-espana-mejor-basarse-en-datos-que-en-sentimientos/
    http://www.migueljara.com/2014/10/14/fraude-del-aluminio-en-vacunas-documentos-internos-del-laboratorio-gsk-aportan-mas-pruebas/
    I ara tu me dius que he de tenir una postura dialogant amb uns colectius que no tenen cap problema en fer servir falsetats per contaminar l’opinió pública?
    Ens hem tornat “majaras” o que?
    I que consti que estic per la llibertat de vacunació, pero desde la responsabilitat i la informacíó i no desde la mentida i la manipulació.

  8. garibola
    9 Juny 2015

    no entenc on está el problema…mantenint les distancies…tinc un gos i estic obligada a vacunar-l’ho i si vaig de viatge una vacuna suplementària que és la de la Ràbia (q ja és gairebé inexistent) i en canvi si tinc un fill ningú m’obliga a protegir-l’ho… algú més troba que això no te llògica?
    Hi ha pares i mares que estan en contra de posar un dispositiu de subjecció al cotxe per al seu fill (els seus motius tindran) i, en canvi, estan obligats per llei…que un nen vagi sense aquest dispositiu dintre el cotxe no afecta a tercers però que no es protegeixi contra malalties sí i, de nou, un sistema de protecció és obligatori i l’altre no…
    Sóc fumadora…perque no puc fumar a llocs públics? perque molesto a tercers però,és clar, els virus no fan olor i no molesten…no?
    Hi ha moments que cal deixar conspiracions i creences a banda i veure la realitat, vivim en societat i, per tant, hem de poder entendre quan les nostres accions poden ser perilloses per als altres.

  9. Nardi Bayarri
    10 Juny 2015

    Subscric el que diu, perquè com a pare es molt difícil (i mira que ho vaig provar) de trobar informació objectiva, serena i que transmeti confiança i seguretat, en lloc de por, violència i acusacions, que és el que acostumes a trobar en els dos bàndols (que és el que són): provacunes i antivacunes. Jo he vacunat, però si no ho hagués acabat fent, podeu estar segurs que no hauria estat per ser un pare “irresponsable” i “egoista” (els dos tópics més associats als pares antivacunes), sinò un pare que, com la majoria, busca el millor pels seus fills. Qui pot creure que algú arriscaria la vida dels seus fills per irresponsabilitat i egoisme??? Si acàs el contrari, molts pares, sentim que ser responsable és informar-nos i provar d’entendre que implica i quina necessitat hi ha de vacunar. I quan ho fem trobem un munt d’informació partidista, sesgada, amb la por com a base i el que no trobem son debats amb o

  10. Nardi Bayarri
    10 Juny 2015

    I sí, jo també sento, amb la informació que he pogut reunir, que cada vacuna s’hauria d’analitzar, discutir i argumentar per separat, com molts cops a la vida no es pot generalitzar perquè cada una té unes consideracions diferents.

  11. Anna Llupià
    11 Juny 2015

    La dada dels 24 casos és falsa: no hi ha polio a Espanya des de l’any 1988. Podria tornar fàcilment, això sí. I llavors hauríem de tornar a vacunar amb la vacuna de virus vius que ja no s’usa aquí.

  12. Equipo de conlicencia
    12 Juny 2015

    Moltes gràcies Miguel. És del millor que he llegit en aquest tema.M’agradaria tenir més informació respecte al tema

  13. Equipo de conlicencia
    12 Juny 2015

    Gràcies. És del millor que he llegit en el tema. M’agradaria tindre més informació sobre el tema de les al.lèrgies i el tema de l’alumini. És realment perillós l’ús d’alumini a les vacunes? Com ens pot afectar? Hi ha estudis seriosos? Malalties autoinmunitaries estan vinculades per exemple?

  14. teresa
    13 Juliol 2015

    Els virus són els primers “elements” vius del nostre planeta i, -i pot-ser d’altres que no conec- i, muten. Muten amb més o menys rapidesa però, ho fan per continuar amb la seva supervivència.
    El nostre cos té MÉS microorganismes que cèl.lules que formen els nostres organs i teixits. -encara que això, habitualment, no es dona a conèixer-. Els microorganismes están en el nostre còs perquè els necessitem per a poder seguir vius; ells sintetitzen vitamines… que nosaltres no podem sintetitzar i que, són imprescindibles per a la nostra supervivència.
    Quan parlem d’algunes dades i les afirmem, fóra racomenable revisar si aquestes dades són reals i certes tal com s’expresen o no. (per exemple dir que la Verola va ser erradicada gràcies a la Vacunació, no és una dada real. Això ho podeu trobar en la informació oficial sanitària que es recull des de l’administració que s’ocupa d’aquests temes de salut).
    El còs humà és tan savi que, quan ens fem una ferida, ràpidament posa en marxa els mecanismes adequats i en la forma i intensitat correcte per a que aquella ferida quedi guarida totalment o, de la millor forma possible i el més ràpit possible. I no s’equivoca a l’hora de posar en moviment cada pas del procés; vull dir que, no apareix primer la fibrina abans que les plaquetes, per exemple. Cada pas està molt ben regulat i de forma completament automàtica. Així és de fantàstic el nostre cos. I, quan mengem molta sal, ens demana aigua per a que l’equil.libri intern es mantingui i no es produeixi un excés d’ions que posin en perill el ph del nostre cos. I, quan suem i perdem moltes sals o, si tenim una diarrea i també perdem ions, el cos ens demana allò que necessitem per a mantenir la seva homeostàsis interna.

    De la mateixa manera que fa aquests “ajustos”, també ho fa quan apareix un nou element que no té registrat i, inmediatament fa una lectura i posa en moviment els mecanismes per a evitar que es desenvolupi i posi en perill la nostra integritat: puja la temperatura corporal perquè els microorganismes “dolents” no proliferin; posa en funcionament les glàndules que produeixen mucositat per a “envoltar-los” i fer-los fora. Etc. etc. etc.
    El nostre organisme, en condicions de salut (alimentació sana i ecològica-si pot ser-, descans, bones relacions, …) sap respondre amb molta eficàcia i eficiència davant qualsevol “atac”. Sap com mantenir a “ratlla” els microorganismes que poden ser patògens i, ho fa amb una rapidesa extraordinària, amb aquests mecanismes bàsics i generals.
    El contacte amb microorganismes és un “training” pel nostre sistema inmunitari que va prenent nota, de forma progressiva, de tot allò que pot ser patògen i, si en un moment concret, es desequil.libra la situació i creixen més del previst, posa, inmediatament, en marxa tots els mecanismes per a evitar complicacions.
    La via NATURAL de contacte amb els microorganismes dóna com a resultat l’aparició d’anticossos que, en molts casos, serán per a tota la vida. Per tant, si entrem en contacte, suposem, amb el virus del Sarrampió, el nostre sistema inmunitari reaccionarà i, fabricarà anticossos per a tota la vida, de tal manera que, si tornem a entrar en contacte amb el sarrampió, no ens infectarem perquè la reacció serà inmediata i no proliferaran. Aquesta, el Sarrampió, és el que en terminologia mèdica es diu: una MALALTIA PRÒPIA de la INFANTESA. Perquè es dona en aquestes edats. I, generalment, en la majoria dels casos, -sempre i quan no hi hagi un dèficit inmunitari, una malnutrició i condicions de vida depauperades- és un contagi benigne. En l’adult, no és una malaltia banal. En l’adult, un simple sarrampió pot tenir conseqüències greus. (Val a dir que, la Triple Vírica o vacuna per a tres malalties víriques, una de les quals és el Sarrampió, no produeix anticossos per a toda la vida).
    Molts microorganismes están presents en les nostres vies respiratòries però no són patógens mentres no es desequil.libra el seu creixement.
    La malaltia infecciosa és perillosa quan hi ha un desequil.libri, quan han crescut masses però, mai o quasi mai, és perillosa per sí sola.
    Entenc que hi ha por a les malalties però, també hi ha desconeixement de la capacitat del nostre cos per a mantenir-nos sans.
    De veritat, confiem més en el nostre còs i no tant en elements extranys que, ara per ara, no respecten la forma de reaccionar del nostre organisme. El còs humà MAI té DUES MALALTIES JUNTES. És tan eficaç i eficient que, es super-especialitza i es centra en una i, quan ja l’ha resolt, es pot centrar en una altra.
    Algú ha sentit a una persona gran dir: fixa’t mentres he tingut la grip, m’han desaparegut TOTS els símptomes que tinc de l’Artritis. Oi que sí? Aquest és el mecanisme savi, automàtic del nostre cos. Cuidem-lo tant com sapiguem i, fem allò que ens faci sentir més tranquils/.les però, amb informació, amb tranquil.litat i, sobretot, SENSE POR.
    Bona tarda.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

Information

This entry was posted on 4 Juny 2015 by .
%d bloggers like this: