REVISTA VIURE EN FAMÍLIA

Per a mares i pares: criança, educació, psicologia i salut

FENT «MATES» AMB FLORS I PEDRES LES ESCOLES INFANTILS A L’AIRE LLIURE

bosc3 copia

TEXT i FOTOS: PHILIP BRUCHNER

Són les 7:45 hores i la Clara, de 4 anys, arriba a l’escola. No hi ha portes ni finestres. Ni aules. És una escola a l’aire lliure, un model innovador d’educació reglada per a alumnat de 3 a 6 anys, establert al nord d’Europa i altres països, que desenvolupa totes les activitats en l’entorn natural, ja sigui el bosc, el camp o la platja.

L’escola a l’aire lliure de la Clara compta amb cinc grups situats en diferents muntanyes públiques a la vora de la ciutat de Friburg, al sud d’Alemanya. A cada grup hi ha vint nens i nenes, acompanyats dos professors i un estudiant en pràctiques. La Clara espera una companya. «A veure si ja ha arribat la meva amiga Luisa. Sí, és aquí. Continuarem construint la cabana que vam començar ahir. A veure quant avancem fins que comenci la classe!».

Clara: Mira, Luisa, ha vingut en Matthias. Sembla que ha trobat alguna cosa!
Luisa: Ai, que petit i que vermell!
Matthias: Vigila! No ho trenquis, és molt fràgil!
Luisa: És una marieta!
«A les 9.00, els meus companys vénen corrent des de la cabana on han estat jugant des que han arribat».

Les escoles infantils a l’aire lliure (Waldkindergarten, en alemany) manquen, conscientment, d’instal·lacions tradicionals, que substitueixen per una cabana o remolc, encara que no totes. Aquest espai, d’entre 20 i 30 metres quadrats, està equipat amb una taula gran, bancs, armaris i un penjador per als abrics dels nens i nenes. S’hi guarden pintures, papers, eines, instruments musicals i roba de recanvi. També s’utilitza com a refugi en cas de tempesta, neu o calamarsada. Aquestes instal·lacions, sovint, no estan connectades a la xarxa elèctrica ni equipades amb aigua corrent. Disposen d’un wàter orgànic o químic: «Si cal anar al lavabo mentre estem d’excursió, tenim una pala per enterrar els excrements i portem aigua i sabó a la motxilla per rentar-nos les mans».
«Ja hi som tots. Ens posem en rotllana, drets i sense cadires, com sempre, i comença la classe».
Les sessions són a l’aire lliure. Es treballen totes les competències de l’ensenyament bàsic, com la comunicació lingüística, la matemàtica i les competències culturals i artístiques, seguint el currículum. Les activitats tenen un caràcter molt participatiu i solen realitzar-se amb materials que provenen del medi natural.

 

bosc2

«La Silke, la nostra professora, pregunta a en Matthias si vol ensenyar el que ha trobat. En Matthias fa una volta a la rotllana, mostrant lentament la marieta a tots els nens i nenes, que miren atentament».
Maria: Té cinc punts. 5 anys, com jo!
Lukas: I com jo! Porten sort, les marietes!
«Jo encara no tinc 5 anys però no passa res, aquest matí he trobat un trèvol de quatre fulles, 4 anys, com jo. També porta sort, ha dit ma mare. La professora ens diu que busquem cadascú tantes dents de lleó com anys tenim. Dents de lleó?»
Maria: Sí! Te’n recordes? Aquelles flors grogues que creixen aquí!
«Hem de posar el nombre exacte de flors, que corresponen a la nostra edat, en uns quants taulers de fusta. Això és fàcil, bé, per a mi… Ajudaré la Verena, que només té 3 anys.

EL SOFÀ DEL BOSC
«Són les 9.45 i ja està acabant la classe. Que ràpid, de vegades triga una hora! Ara ens toca dir on volem anar avui d’excursió. La meva companya Laura proposa el sofà del bosc com a lloc del dia. Tots accepten. Cadascú agafa la seva motxilleta i ens posem en marxa».
A les escoles infantils a l’aire lliure se sol realitzar una excursió diària a un lloc proper, situat al mateix bosc on hi ha la cabana. Per arribar-hi, els nens i nenes han de recórrer una distància d’entre mig i un quilòmetre. Disposen de diversos «llocs del dia» per alternar-los. Cadascú pot anar al seu ritme i prendre’s el temps que necessiti per investigar coses interessants, seguint el principi que el camí és l’objectiu.
«En Matthias i els seus amics grans coneixen bé el camí cap al sofà del bosc i van els primers. Jo m’estimo més anar més a poc a poc, perquè és un camí que fa pujada. Aquest matí costa més perquè ha plogut a la nit. La Claudia i la Bertha s’aturen per mirar una empremta en la terra humida. De quin animal és? Els meus companys demanen als seus profes que els ho diguin. Els donen un llibre per comparar les empremtes amb les il·lustracions.
«Arribem al sofà del bosc a les 10.15. Per fi podem esmorzar!». Al cap de mitja hora, comença el joc lliure.
Avui aconseguiré enfilar-me al faig fosc, fins dalt del tot.
En Matthias també vol fer-ho i intentem junts arribar a les primeres branques. Ui, que difícil! Hem de buscar una bona estratègia, a veure si en Lukas ens hi ajuda. «La Claudia i la Bertha busquen més empremtes en la terra humida i han tret una altra vegada els llibres. La Natalie descobreix un ratolí mort. Les formigues ja se n’han emportat la meitat».
En la fase de joc lliure, els nens i nenes trien amb qui i on volen dedicar-se a alguna cosa. Cada acció neix de l’interès propi i són sempre ells qui defineix el grau de dificultat que poden i volen superar. D’aquesta manera, tenen cada dia diverses ocasions per arriscar-se i viure experiències límit que fomenten un aprenentatge profund, perquè aconsegueixen un estat d’atenció i concentració molt alt (Spitzer, 2005).
«La professora ens crida a les 13.00 hores. Seiem a terra sota el roure torçat amb l’escorça d’elefant. El sol m’escalfa la cara amb els seus rajos. Que agradable! La Silke explica un conte molt emocionant i després tornem caminant a la cabana. Jo vaig corrent perquè el camí fa baixada i això mola molt!»
«Entre les 13.30 i les 14.00 arribem a la cabana. Veig la mare de la Luisa que s’espera a la gespa. La meva mare ja hi deu ser?».
Totes les avaluacions realitzades arriben a la mateixa conclusió: l’aprenentatge en la natura fomenta la concentració, el comportament social, la motricitat, la creativitat i la relació amb l’entorn.

MÉS DE MIL ESCOLES
Així és un dia en una escola infantil a l’aire lliure, un model educatiu implantat amb gran èxit al centre i al nord d’Europa, els Estats Units i Àsia. A Alemanya, el nombre d’escoles infantils a l’aire lliure és superior a 1.000, normalment concertades, però també promogudes i finançades per ens públics; n’hi ha algunes que ofereixen els seus serveis amb jornada completa i el menjar inclòs.
A Dinamarca, on es va fundar la primera escola infantil a l’aire lliure d’Europa en la dècada de 1950, n’hi ha entre 200 i 300, i a Suècia al voltant de 220, entre públiques i privades.

Aquest tipus d’escolarització és també molt freqüent a Noruega i Finlàndia, països que obtenen boníssims resultats en els estudis internacionals que avaluen el nivell educatiu, com l’Informe PISA. Les escoles infantils a l’aire lliure -Forestkindergarden o Forest Outdoor Schools als països anglosaxons- també estan presents a Suïssa, Gran Bretanya, Àustria, Estats Units, Japó i Corea del Sud. A més, en col·legis ordinaris d’aquests i d’altres països s’ha establert el costum de passar un matí a la setmana o una setmana al mes al bosc. Totes les avaluacions, realitzades en uns quants països, arriben a la mateixa conclusió: l’aprenentatge en la natura fomenta la concentració, la reducció de l’estrès, el comportament social, la resistència contra malalties, la motricitat, la creativitat i la relació amb la natura.

Peter Häfner va obtenir el 2002 resultats sorprenents en un estudi que va realitzar en la Universitat de Heidelberg: els nens i nenes que van a una escola infantil a l’aire lliure, una vegada a la primària, segueixen millor el contingut de la classe, paren més atenció, fan els deures de manera més independent, respecten millor les regles, resolen conflictes de manera més pacífica, s’expressen de manera més precisa, argumenten millor l’opinió pròpia, són més creatius a classe i tenen més fantasia.

bosc

UN CONTEXT IDEAL
Dos factors fomenten l’adquisició d’aquestes competències en les escoles infantils a l’aire lliure: la natura com a entorn d’aprenentatge i la llibertat. La natura ofereix als nens i nenes l’entorn que necessiten per adquirir competències, per portar una vida feliç i reeixida i per escometre amb garanties la carrera escolar.
La immensa varietat de l’entorn natural ofereix un ventall ampli de possibilitats a la diversitat intraindividual i interindividual que hi ha en un grup de nens i nenes: formes individuals d’aprendre, diferents ritmes, interessos i fortaleses. De la immensa quantitat d’espai (en contrast amb les restriccions d’una aula) en resulten, entre d’altres, dos grans avantatges: menys conflictes d’interessos i absència d’estrès acústic. El segon factor, la llibertat, facilita als nens i nenes que explorin, investiguin, experimentin, busquin, s’arrisquin i desenvolupin un esperit emprenedor, en aprendre a prendre iniciatives personals. I junt amb la llibertat, una estructura diària fixa instaura un ordre en els nens i nenes que, junt amb unes regles, garanteix que no se sobrecarreguin.

En definitiva, l’èxit de les escoles infantils a l’aire lliure es basa en la senzillesa d’aquest model educatiu, seguint la dita «menys és més»: hi ha menys instal·lacions, però més espais i una ràtio adequada d’alumnat per professor; hi ha menys activitats dirigides i més llibertat i desenvolupament d’autonomia; hi ha menys ofertes i més temps per dedicar-se a les existents; hi ha menys estrès i més relacions relaxades; hi ha menys conflictes i més concentració en els continguts; menys regles, però un compliment més alt de les existents.

Adaptació de l’article «Escuelas infantiles al aire libre» publicat a Cuadernos de Pedagogía, núm. 420, febrer de 2012, Barcelona. Wolters Kluwer

portrait philip

PHILIP BRUCHNER és educador infantil i llicenciat en Ciències Forestals. És assessor pedagògic dels Ministeris d’Educació
de Suïssa i Luxemburg i coordinador de la iniciativa Bosquescuela.

 

 

PER SABER-NE MÉS:

Bruchner, Philip (2011):
Kindergarten im Wald. Internes Fortbildungskonzept von Aktivnatur.

 

 

 

Freire, Heike (2011): Educar en verd. Idees per
apropar els nens i les nenes a la natura. Barcelona. Graó.

 

 

 

Spitzer, Manfred (2005): Aprendizaje: neurociencia y escuela de
la vida. Barcelona. Omega.

 

 

 

A L’ESTAT ESPANYOL
Fa més de 100 anys que el moviment de l’escola nova es va adonar de la necessitat del contacte amb la natura i el va promoure en els seus projectes. Igualment, el moviment de l’educació en el temps lliure ha fet bandera de les activitats en la natura. No obstant això, durant dècades no han existit escoles a l’aire lliure com a tals.
Actualment, la Fundació Félix Rodríguez de la Fuente i Interprende, amb el suport de diversos col·laboradors, han format una iniciativa batejada com a Bosquescuela.

 

Advertisements

One comment on “FENT «MATES» AMB FLORS I PEDRES LES ESCOLES INFANTILS A L’AIRE LLIURE

  1. Retroenllaç: Escola del Bosc | 9 mesos impacients

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Information

This entry was posted on 6 febrer 2015 by and tagged , , , , , .
%d bloggers like this: