REVISTA VIURE EN FAMÍLIA

Per a mares i pares: criança, educació, psicologia i salut

Qui era Jean Liedloff?

jean

Avui, són molts els pares i mares que «compren» els avantatges de dur els seus infants a coll, de dormir amb ells i, en general, del que s’ha anomenat «criança natural». Per això, segurament, ja no trobem tan exòtiques les formes de la criança d’algunes tribus indígenes, ni ens estranya que aquells infants, com molts dels que han estat criats de forma natural, siguin tranquils, tinguin un to muscular relaxat, siguin atents i, en general, molt sociables.
Entenc per «correcte» allò que és adequat a l’antic continuum de la nostra espècie, en el sentit que està d’acord amb els impulsos i les expectatives amb els quals evolucionem.
Però tot això no estava pas tan clar cap als anys 60, quan Jean Liedloff, una jove estudiant de medicina de la Universitat de Cornell va abandonar els estudis i es va embarcar en el seu primer viatge a la selva veneçolana (per anar a la cerca de… diamants!). Tampoc a gaire gent se li havia acudit pensar, llavors, que l’estil de criança occidental pogués ser alhora causa i conseqüència, precisament, de bona part dels mals i les dificultats de la infància en els nostres països.
En el decurs de diverses expedicions, amb estades prolongades al llarg de dos anys i mig entre els iequana, Jean Liedloff va observar que els infants i els adults d’aquell poble eren majoritàriament gent pacífica, amable, sociable i riallera. Un dels aspectes més interessants era l’esperit col·laboratiu de tots els membres de la tribu, i la poca mandra a l’hora de fer qualsevol tasca (en comparació amb ella mateixa o la resta de membres que havien tingut experiències «civilitzades»).
Les observacions sistemàtiques sobre la manera de criar els nadons i els infants en les comunitats iequanes, i en especial sobre el fet de portar-los sempre a coll, va dur-la a desenvolupar el seu concepte de contínuum. Segons la seva idea, hi ha una manera determinada de criar d’acord amb el que els cadells de l’espècie humana esperen trobar en el seu context, i que passa sobretot per un hàbit: ser duts sempre
a coll, en braços, per la mare o els altres adults.
Ser «carregats» (com fan pràcticament totes les cultures, amb mocadors o fulards) satisfà algunes de les necessitats bàsiques dels infants: la seguretat, el contacte pell amb pell, el balanceig, la visió del món a l’alçada dels adults i per tant la seva integració de forma natural en la societat.
Liedloff ofereix una visió de la criança segons la qual (contràriament al que afirmen algunes interpretacions errònies) els infants busquen ser autònoms, saben de forma natural que pertanyen a una cultura, volen integrar-s’hi i per tant aprendre’n les normes i els límits, i desitgen participar en el treball de la seva societat. Dur-los a coll els dóna la seguretat necessària per incorporar-se al món de forma natural, tot mantenint el contínuum de l’espècie i desenvolupant l’autonomia. Per contra, la manca de contacte i d’integració a la «tribu» des de petits, trenca aquest contínuum, i provoca que els infants (i després els adults) se sentin poc vinculats i amb baixa autoestima, percebin una falta d’afecte i contacte essencials des dels seus inicis i la busquin la resta de la seva vida.

Les expectatives basades en l’experiència del nadó se superposen amb les ancestrals, que són innates. Les disparitats entre aquests dos tipus d’expectatives determinen la distància que separarà el nadó del seu potencial inherent de benestar.

Quan Jean Liedloff va tornar dels seus viatges i expedicions, va col·laborar a fundar la revista The Ecologist, per a la qual va escriure mentre preparava el seu únic llibre, El concepto de contínuum (publicat en castellà per Obstare), que va ser editat en anglès el 1975 i va ser qualificat pel gran mestre John Holt com a imprescindible («Si el món hagués de ser salvat per un llibre, podria ser aquest»). La resta de la seva vida, l’autora -que no va estudiar mai antropologia, malgrat la idea generalitzada- va viure a Califòrnia i es va dedicar a orientar i assessorar famílies amb criatures que tenien dificultats. Bona part de les solucions que donava venien a ser la mateixa: «dorm amb la criatura», «porta-la a coll mentre fas les coses de cada dia».

Jean Liedloff (NOVA YORK, 1926-SAUSALITO, 2011)
‹‹Cal atendre els infants perquè no siguin el centre d’atenció. No és el que ells volen. Des de fa milers d’anys, la persona que tenia cura del bebè solia estar sempre fent coses, amb el bebè a sobre.››

www.continuum-concept.org

 

Redacció. (gener i febrer 2014). Belles Glòries Jean Liedloff. Viure en Família, num. 52.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Information

This entry was posted on 27 gener 2015 by and tagged , , .
%d bloggers like this: