REVISTA VIURE EN FAMÍLIA

Per a mares i pares: criança, educació, psicologia i salut

Fer un hortet a casa

P1100832

Ja sigui un hort gran en una finca rústica com un de més petit, creat en un recipient adequat per a una terrassa de ciutat, fer un hort és una experiència que encisa i ensenya a menuts i grans.

Conrear la terra, plantar-hi llavors, fer créixer les plantes que ens alimentaran, té alguna cosa de màgic.

La quantitat de coses que s’aprenen és enorme, i té a veure amb els cicles de la vida en totes les seves dimensions. A partir de l’hort s’entenen millor -i no només amb el cap, sinó amb les mans!- tant els elements de la natura com els de la vida humana que tenen a veure amb ella, i especialment l’alimentació. Treballar la terra, cuidar l’hort i arribar a menjar-ne el fruit comporta aprendre sobre la vida de les plantes i dels ecosistemes en general, valorar el treball, l’aportació dels vegetals a la nostra dieta i establir-hi un vincle que enriquirà els infants com a persones. També pot despertar o enfortir l’interès per la ciència, ja que molts dels processos de l’hort impliquen la possibilitat de fer experiments més a fons (consulteu manuals de naturalistes afeccionats).
A més, un hort familiar és un treball col·lectiu en el que cooperen adults i infants de diferents generacions -quant ens poden ensenyar, molts avis, sobre l’hort!-, potenciant així la solidaritat intergeneracional i la cohesió familiar.

Per fer un hort no calen grans extensions de terra, ni tan sols un pam. Es pot muntar un hortet en un balcó: existeixen al mercat recipients adequats per a obtenir una petita collita en poc més d’un metre quadrat. Sigui com sigui l’espai en el qual es pensa muntar l’hort, cal tenir en compte unes mateixes coses.

Per començar, si sempre és recomanable intentar que la nostra alimentació sigui el màxim d’ecològica, quan parlem de fer hortets familiars això és imprescindible. No només perquè ens agradarà tastar els fruits de la nostra producció, sinó també perquè són els propis infants els que hauran de remenar la terra i tocar les plantes, i no seria saludable exposar-los directament a segons quins productes. Tot plegat ens donarà una excel·lent oportunitat per parlar dels beneficis de l’alimentació ecològica, no només per a la nostra salut, sinó per als propis cultius. És molt interessant, per exemple, comprendre el mecanisme que fa que la diversitat de cultius ajudi a evitar les plagues.

 
4900352_hortUn terra adequat
Si ja disposem d’un jardí o, fins i tot, d’un espai on ja hi ha hagut un hort, pot ser suficient amb remoure la terra, afegir-hi una mica de compost o algun adob orgànic, que es pot comprar. Si l’hem de fer al balcó, caldrà omplir completament de compost el recipient. Hi ha diferents opcions sobre el tipus de disseny de l’hort: el clàssic de solcs (que podeu fer amb una aixada o llogant un motocultor), els bancals coberts de palla (que manté la humitat i evita l’aparició de males herbes) i les parades en crestall. Aquest darrer, descrit en els seus manuals per Gaspar Caballero, utilitza molt de compost i molta densitat de sembra, necessitant així poca aigua i evitant l’aparició de males herbes.

Una bona opció si no es disposa d’espai de terra són les taules de conreu. Talment testos de grans dimensions, cal tenir en compte les mateixes precaucions que si fossin jardineres amb flors: que tinguin llum, que l’aigua es pugui drenar bé i que el reg sigui localitzat. Per últim, sempre podem plantar una mongetera en una jardinera, o un enciam en un test.

En tots els casos, un cop tenim el terreny adequat, es tracta de fer-hi la plantació. Consulteu als manuals com i quan cal plantar allò que voleu plantar. Algunes verdures s’acostumen a plantar directament des de la llavor, mentre que altres funcionen millor si es fa a partir de planter. A banda de les botigues especialitzades, si viviu a prop d’una població amb mercat trobareu planter molt més barat i potser adults i infants podeu parlar directament amb pagesos que us assessoraran sobre com plantar cada espècie, la distància que cal deixar entre les plantes o l’època adequada per a cadascuna d’elles. Una altra opció entretinguda i didàctica per als nens i nenes és fer planter, per exemple, en envasos de iogurt buits. La que segur que us funcionarà és la mongeta. Per cert, si planteu plantes que s’enfilen, com les mongeteres o les tomaqueres, no oblideu preparar l’estructura de canyes necessària perquè puguin fer-ho. I, a l’hora de regar, valoreu sistemes com els de degoteig, que estalvien molta aigua.

 

 
Protegint el tresor
El control de les plagues és una de les preocupacions de tot agricultor, i especialment l’ecològic. Si el nostre és un hortet petit no caldrà obsessionar-s’hi massa, però en tot cas cal conèixer quatre idees que poden ser útils.

Per una banda, tenim els sistemes per prevenir les plagues i les malalties. Les malalties, tal com diu la Montse Escutia, experta en horts ecològics escolars, poden prevenir-se evitant que es donin algun o tots els tres factors que, igual que en els animals, possibiliten la seva aparició: “Podem evitar la presència del paràsit, podem enfortir les defenses de la planta o influir en les condicions del medi i modificar-les, perquè no siguin favorables al desenvolupament del paràsit”. Hi ha diversos sistemes per fer aquestes coses, i l’ideal serà consultar un manual d’agricultura ecològica per actuar en funció de les nostres necessitats.

Algunes mesures a tenir en compte per a prevenir l’aparició de plagues i malalties tenen a veure amb tècniques antigues que són molt interessants de conèixer amb els infants, perquè aquests poden adonar-se, de forma intuïtiva, de com un hort és un ecosistema que pot autoregular-se per a benefici de tots. Així, la rotació de cultius o la combinació d’espècies (algunes aromàtiques, per exemple, són bons repel·lents), així com afavorir l’aparició dels depredadors (des d’aranyes que mengen insectes a serps que controlen els talps) són tècniques que hi ajuden.

Enfortir les plantes és també una bona manera de prevenir les malalties, tot utilitzant, per exemple, purí d’ortiga o decoccions de cua de cavall. Existeixen també tractaments preventius i curatius d’origen químic poc agressius amb la terra i les persones.

 
hort2Assaborir el resultat
L’hort satisfà els sentits i la il·lusió dels infants durant tot el seu procés. Veure créixer les mongetes, tenir cura que les carxoferes no s’omplin de marietes, olorar els carbassons… no té preu. Si els vostres fills són dels que mai no salten d’alegria davant d’una amanida o d’un plat de verdura, prepareu-vos per sorprendre-us. Es rar l’infant que no troba delicioses aquelles verdures que ha plantat, regat, mimat i collit amb les seves pròpies mans. I és que l’hort, sobretot, és un espai perquè la família es retrobi plegada amb allò que ens alimenta: la terra, d’una manera lúdica, però amb resultats ben visibles. Un cop reestablert aquest vincle amb la terra i els aliments, segurament ja no es trencarà més.

 

 

 

 
Per saber-ne més:
Mariano Bueno (2006): El huerto familiar ecológico. Barcelona: RBA Integral.
Gaspar Caballero de Segovia (2002). Parades en crestall: l’hort ecològic fàcil per a famílies, escoles, espais públics, finques agrícoles. Palma de Mallorca: Ingrama.
Montse Escutia (2009): L’hort escolar ecològic. Barcelona: Graó. (veure ressenya a la secció “Més que llibres”).

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Information

This entry was posted on 3 Abril 2014 by and tagged , .
%d bloggers like this: