REVISTA VIURE EN FAMÍLIA

Per a mares i pares: criança, educació, psicologia i salut

El mal de la culpa

post alba padro

per Alba Padró i Arocas

De vegades, la lactància materna perilla o es complica, sense que hi hagi cap dificultat concreta, ni per part de la mare ni per la del nadó. O potser sí que n’hi ha una: la inseguretat, que fa mal, però que té cura!

En un curs de formació d’assessores de lactància, ens van demanar que féssim un dibuix que reflectís el nostre primer sentiment vinculat amb la maternitat o la lactància. Pràcticament totes les participants van fer uns dibuixos bonics amb flors, colors vius, línies corbes, purpurines… El meu era diferent. Vaig dibuixar una porta entreoberta que només deixava entrar un mica de llum i vaig pintar-hi un interrogant negre enorme!

Aquest era el meu primer sentiment en començar la primera lactància: la incertesa. Encara em veig al davant de la porta de l’habitació 250 amb la nena als braços, l’alta mèdica… i una recepta de llet artificial. Acabava de parir, tenia les hormones revolucionades i em sentia com una nena petita, fràgil, insegura i terriblement espantada. Feia dos dies que m’havien donat el títol de mare i dos títols més de regal: el de patidora-de-per-vida i el de culpable.
Moments abans de donar-nos l’alta, el pediatre havia sembrat l’interrogant sobre la meva capacitat productiva: «Penses intentar la lactància materna?», m’havia dit. Home, jo pensava que ho estava intentant! Posar-se la criatura al pit al cap de tres hores d’haver parit (sí, ara sé que tres hores és massa però en aquells moments no) i seguir passant-la d’una teta a l’altra durant dos dies, no era sinònim d’intentar-ho? Per a aquell metge òbviament no ho era, perquè molt amablement m’havia recomanat una coneguda llet artificial i m’havia indicat amb tota precisió les quantitats i la freqüència de l’administració del succedani de llet.

Jo, dona, lliure, valenta… i també molt jove i desinformada, semblava haver perdut totes les meves virtuts en aquell monòleg del pediatra on, per cert, no havia tingut torn de rèplica. De quina deessa depenia que jo pogués o no pogués alletar? De quin caprici del destí depenia l’alimentació de la meva filla? En aquest punt, el meu flamant títol de culpable va començar a fer-se present. Que jo no fos capaç d’alletar era culpa meva!? Portava setmanes fent campana de les classes de preparació al part! Segurament allà havien explicat tot el que ara em feia falta saber! Quin desastre…

El matí que la meva filla feia disset dies, vaig anar per primera vegada a un grup de suport. No tenia cap problema concret, però la meva lactància perillava per les meves pors i les meves inseguretats. El cert és que voler alletar no és fàcil, sobretot quan sentim que no fem mai bé les coses i la culpa ens rosega. En aquell grup vaig descobrir que no era culpable de no tenir informació, de no saber gairebé res de lactància materna i de no haver tingut, fins llavors, una xarxa de suport en aquesta qüestió. Per cert, vaig saber també que a les classes de preparació al part, de lactància no n’havien parlat mai.

Amb els anys he descobert que moltes lactàncies fracassen per la por i la inseguretat de les mares, que els impedeixen creure en les seves capacitats innates, de sèrie. De vegades les pors poden fer més mal que les clivelles.

Alba Padró i Arocas Alba Padró i Arocas és assessora de lactància i IBCLC

La podeu seguir llegint al seu blog: “Som la Llet”

Advertisements

One comment on “El mal de la culpa

  1. Laura Cano
    19 febrer 2014

    Fer evident que les mares ens “podem convertir” en insegures i desconfiades de les nostres capacitats, és un gran pas. Molt bon article Alba. Alguna cosa semblant em va passar a mí, quan després d’estar molt informada, em vaig adonar de la realitat. Res, en l’hospital on va nèixer la meva petita, feia per donar-me suport en la lactància materna. Bé, alguna infermera i un cartell que anunciava la reunió d’un grup de lactància un dia massa llunyà. Gràcies Alba!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Information

This entry was posted on 17 febrer 2014 by .
%d bloggers like this: