REVISTA VIURE EN FAMÍLIA

Per a mares i pares: criança, educació, psicologia i salut

El vostre fill és generós

gonzalez

Per què el fet d’aprendre a compartir obsessiona tant alguns pares i educadors? De què els servirà, als nens, aprendre una cosa així?
No fa gaire temps una mare em preguntava, preocupada, quan la seva filla d’un any i mig deixaria de ser tan egoista i aprendria a compartir. Per què el fet d’aprendre a compartir obsessiona tant alguns pares i educadors? De què els servirà, als nens, aprendre una cosa així? Els adults no compartim pràcticament res.

«Pilota é meva!»
Un exemple. La Isabel, que encara no ha fet els dos anys, juga al parc amb la seva galleda, la seva pala i la seva pilota sota la mirada atenta i tendra de la mare. És clar, com que li falten mans, en aquests moments només la pala es troba sota la seva possessió directa; la galleda i la pilota s’han quedat a certa distància. S’hi apropa un nen desconegut, més o menys de la mateixa altura que ella, se li asseu al costat i sense dir ni mitja paraula agafa la pilota. Feia deu minuts que la Isabel no feia cap cas de la joguina, i al principi continua picant a terra amb la pala tan tranquil·la. Tan tranquil·la? Un observador atent s’haurà adonat que els cops són una mica més forts i que la Isabel mira la pilota de cua d’ull. El nen que acaba d’arribar, per la seva banda, sembla ser plenament conscient que trepitja un terreny relliscós: aparta la pilota, observa l’efecte, la torna a apropar… Perquè no hi hagi cap malentès, la Isabel adverteix: «É meva!», i poca estona després es creu obligada a especificar: «Pilota é meva!» L’intrús, que aparentment encara no domina les frases de tres paraules (o potser simplement s’estima més no comprometre’s), es limita a repetir: «Pilota, piloooota, pota!». Tement sens dubte que aquestes paraules equivalguin a una reclamació de propietat, la Isabel decideix recuperar la plena possessió de la seva piloteta verda. L’intrús no hi ofereix gaire resistència, però en un moment de distracció aconsegueix agafar la galleda. La Isabel juga uns minuts satisfeta amb la pilota que acaba de recuperar, però de sobte sembla inquieta. I la galleda? Però on anirem a parar!
I així ens podem passar mitja tarda. De vegades la Isabel deixarà de bon grat, durant uns minuts, que l’altre nen jugui amb les seves possessions; altres vegades, ho tolerarà de mala gana. I d’altres no ho tolerarà en absolut. De vegades ella mateixa oferirà la pala a l’altra criatura a canvi de la seva pròpia galleda. Hi pot haver alguns plors i crits a les dues parts, però en tot cas és probable que el seu nou «amic» aconsegueixi força minuts de joc relativament pacífics.

Les grans mares pacifistes
També és molt possible que les dues mares hi intervinguin. I aquí es produeix un fet que no deixa mai de sorprendre’m: en lloc de defensar la seva cria com una lleona, cada mare es posa de part de l’altra criatura: «Vinga, Isabel, deixa-li la pala a aquest nen». «Va, Quimet, torna-li la pala a la nena». En el millor dels casos, la cosa no passarà d’exhortacions suaus, però no és estrany que les mares competeixin en una boja carrera de generositat (que fàcil que és ser generós amb la pala de l’altre!): «Ja n’hi ha prou, Isabel, si t’has de portar així, la mama s’enfada!», «Quimet, demana perdó ara mateix o marxem!», «Deixi-ho, que jugui, que jugui amb la pala! És que aquesta nena és una egoista…», «Ui, doncs el meu és una cosa… Li haig d’anar tot el dia al darrere perquè sempre fa la guitza als altres nens i els agafa les coses…». I així acaben tots dos castigats, com petits països en conflicte que podrien haver arribat fàcilment a un acord amistós si no hi haguessin intervingut les dues superpotències.
Escenes com aquestes, repetides mil vegades, fan que de vegades considerem que els nostres fills són egoistes. Nosaltres deixaríem una pala de plàstic i una pilota de goma sense pensar-nos-ho dues vegades. Però realment som més generosos que ells, o és que les joguines no ens interessen per a res?

En pròpia pell
Cal veure les coses amb perspectiva. Imagineu-vos que sou vosaltres qui esteu asseguts en un banc del parc escoltant música. Al costat hi heu deixat la bossa sobre un diari doblegat. S’hi apropa un desconegut, se us asseu al costat i sense dir ni mitja paraula es posa a llegir el vostre diari. Poc després el deixa (obert i tirat a terra!), agafa la bossa i comença a examinar-ne l’interior… Sabríeu compartir? Quanta estona trigaríeu a dir-li quatre coses ben dites, agafar la bossa i sortir corrents? Si de lluny estant veieu un policia, no l’avisaríeu? Ara imagineu-vos que el policia s’apropa i us diu:
—Ja n’hi ha prou, deixi-li la bossa a aquest senyor o m’enfado. Perdoni, senyor, és que aquesta senyora encara no sap compartir… Li agrada el telèfon mòbil? Truqui, truqui a qui vulgui… I vostè calli, senyora, si continua protestant se les haurà de veure amb mi!

La nostra disposició a compartir depèn de tres factors: què deixem, a qui ho deixem i durant quant temps ho deixem. A un company de feina li podem deixar un llibre durant setmanes, però ens molesta que un desconegut ens toqui el diari sense demanar permís. Només deixaríem el cotxe a un amic de l’ànima o a un familiar. Una criatura té poques possessions, i una galleda, una pala o una pilota són tan importants com ho són per a nosaltres una bossa, un ordinador o una moto. El temps se li fa llarg, i deixar una joguina durant uns minuts li resulta igual de difícil que al seu pare deixar el cotxe uns dies. I també fa distinció entre amics i desconeguts, encara que no ens n’adonem.

Per exemple, quina d’aquestes dues frases empraria la mare de la Isabel per resumir les històries explicades anteriorment?
a) «Mentre la Isabel jugava a la sorra amb un amiguet, un desconegut m’ha agafat el diari i gairebé em roba la bossa. Quin ensurt!»
b) «Mentre jo jugava amb un amic a passar-nos la bossa, un desconegut ha intentar agafar-li la pilota a la Isabel. Quin ensurt!»

És clar, des del punt de vista d’un adult qualsevol nen de dos anys, indefens i desvalgut, és un «amiguet». Però quan fas menys d’un metre, un nen de dos anys és un desconegut i fins i tot un individu amb intencions sospitoses.

En què quedem?
Un exemple final: l’Enric, de vint-i-cinc anys, no sap com aconseguir que en Quique, el seu fill de vuit mesos, pari de plorar, i decideix fer servir les claus del cotxe com a sonall. En Quique les agafa, les remena, les mira i les torna a remenar. Una nena d’uns sis anys se li apropa i li fa carantoines. «Ai, que guapo. Com es diu? Quants mesos té?» (És una nena precoç). «El meu cosí Antoni també té vuit mesos, avui no ha vingut perquè té otitis. Hooola, Quiiique! Quines claus més maques! Que me les dónes? Mira, te les canvio per la pilota.» L’Enric està encantat amb la nova amigueta del seu fill fins que la criatura surt corrents amb les claus i deixa la pilota com a just intercanvi. Quantes dècimes de segon creieu que trigarà l’Enric a sortir darrere la nena per recuperar les claus? En Quique ha compartit, però el seu pare no està disposat a fer-ho.

En comparació amb nosaltres, els nostres fills són molt més generosos.

Carlos Gonzalez es pediatre i  escriptor.

omple m de petons com criar els vostres fills amb amor-carlos gonzalez-9788496521674

Aquest és un fragment del llibre” Omple’m a petons. Com criar els vostres fills amb amor. ” d’ Angle Editorial

Anuncis

One comment on “El vostre fill és generós

  1. Laura
    13 Setembre 2013

    Com em sento identificada!!! Al parc ens miren malament perque el nen no vol compartir ni joguines ni temps amb nens que no coneix, i amb els que coneix se’n refia poc. Em sentia malament pel fet que el nen es comportes aixi, me tret un pes de sobre. Gracies.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Information

This entry was posted on 17 Juliol 2013 by and tagged , , , .
%d bloggers like this: