REVISTA VIURE EN FAMÍLIA

Per a mares i pares: criança, educació, psicologia i salut

Vitamina D: sol solet, vine’m a veure…

 vitamina dper Rosa Sorribas

Què sabíem i què sabem
Fins no fa gaire, es considerava que aquesta vitamina només era important per evitar el raquitisme en els infants i l’osteoporosi en els adults, i se’n valorava exclusivament el paper en l’assimilació del calci i del fòsfor als ossos. Recentment, però, s’ha començat a descobrir que és una vitamina essencial per a la salut humana. La deficiència de vitamina D es relaciona ja amb osteomalàcia, asma, càncer, malalties cardiovasculars o autoimmunitàries, diabetis tipus 1 i 2, esclerosi múltiple, artritis reumatoide, autisme, infeccions (sobretot estacionals, com la grip), i també amb obesitat, problemes en l’embaràs i el part, fibromiàlgia, síndrome de fatiga crònica, gingivitis i altres patologies que els nous estudis van descobrint. Cal afegir que, com és habitual en medicina, l’efecte que la falta de vitamina D pugui tenir sobre cada persona concreta dependrà de moltes altres variables.
A primer cop d’ull és fàcil constatar que les societats humanes hem experimentat, majoritàriament, un canvi de costums radical: hem passat de viure en bona part a l’exterior, amb una alta exposició al sol, a fer-ho dins les cases, escoles, oficines i despatxos. Si fem una lectura de la prevalença de certes malalties per indrets, segons el nombre hores de sol rebudes diàriament (i n’obviem certs condicionants culturals), observarem una relació indirecta sorprenent: a més hores de sol, menys malalts.

On trobem la vitamina D?
Per descomptat, la principal font de vitamina D són els raigs ultraviolats B (UVB) del sol. Una persona amb banyador, en època d’estiu, a Barcelona, exposada al sol uns 10 minuts, pot generar entre 10.000 i 20.000 UI; però cal recordar que la quantitat d’UVB rebuda depèn de la latitud, l’altitud, l’època de l’any i la franja del dia, la nuvolositat, la contaminació de l’aire, el nivell d’ozó, la llum directa i la llum reflectida. Els rajos UVB no poden travessar un vidre ni un factor de protecció solar més alt de 8.
La producció de vitamina D també depèn, és clar, de la superfície corporal exposada, de la crema solar que s’utilitza i del temps d’exposició; i també de factors estrictament personals com són l’edat, l’estat de salut (sobretot fetge i ronyons) o el color de la pell.També són una font de vitamina D alguns aliments com ara els peixos salvatges (no tant els de piscifactoria), els bolets i alguns aliments fortificats (com la llet, els sucs o els cereals).

Protecció: sí, però no!
Els raigs solars dels que la comunitat dermatològica mundial ens recomana protegir-nos són els ultraviolats. D’aquests, a grans trets, ens n’interessen dos: els UVA, que ens fan posar morens i envelleixen la pell, i els UVB, que provoquen la generació de vitamina D a partir d’unes substàncies que tenim al cos, també responsables de fer-nos sentir que ens estem cremant.
Paradoxalment, la majoria de cremes de protecció solar només ens protegeixen dels UVB i molt poc dels UVA. Això ens exposa als efectes d’un excés d’UVA i, en canvi, ens aporta menys UVB del que ens caldria, fent que perdem la protecció o l’avís natural de la sensació que ens cremem i, sense això, puguem prendre el sol molta més estona de la que seria saludable. És probable que això tingui a veure, entre d’altres coses, amb el fet que la incidència de càncers de pell no deixa d’augmentar, malgrat les recomanacions de les autoritats i el perfeccionament dels productes de protecció solar.
D’altra banda, amb aquesta protecció «mal utilitzada», anem perdent la capacitat de generar vitamina D que, segons paraules del doctor Cannell, responsable de http://www.vitamindcouncil.org, fa més intel·ligent el nostre sistema immunològic i ens redueix les possibilitats de patir un càncer.

“On hi entra el sol, no hi entra el metge!”
Curiosament, les persones que estan habitualment exposades al sol a causa de la seva activitat (pagesos, jardiners, paletes, etc.), són les que menys pateixen aquesta malaltia. És, però, ben diferent aquesta exposició desigual i alternada que tenen en plena activitat (amb moviment, estones d’ombra, roba protectora…) d’una exposició estàtica, unipostural i perllongada d’unes vacances a la platja: no és, doncs, l’exposició moderada i quotidiana al sol, sinó l’abús continuat, el que és perjudicial. En canvi, és la quantitat escassa o nul·la d’aquesta exposició moderada i quotidiana la que pot causar-nos la deficiència d’aquesta vitamina.
És lògic preguntar-se pels països nòrdics, on tenen menys llum solar. Els estudis, per molt sorprenent que pugui semblar, mostren que la deficiència de vitamina D és molt dispersa geogràficament, i que inclou tant aquests països com els més assolellats. En els països amb menys sol, la manca de vitamina és lleugerament més elevada; però també és cert que hi ha una major consciència de l’escassetat d’irradiació solar i més necessitat (i pràctica) d’exposar-s’hi, en l’època en què poden fer-ho.

En cas d’embaràs
En el cas d’embaràs, lactància i en infants, hi ha una certa controvèrsia sobre la necessitat o no de comprovar els nivells de vitamina D. A diferència del ferro, del iode o de l’àcid fòlic, que són valors als quals es fa atenció en cas de gestació (i gairebé per defecte), la vitamina D no s’inclou, a dia d’avui, en els controls habituals de l’embarassada, ni té cap recomanació especial al respecte. Ni la dona embarassada ni la població en general.
Si bé l’excés de vitamina D produïda pel sol es degrada i, per tant, no té risc de toxicitat, no passa el mateix amb l’excés de vitamina D produïda per suplementació, que s’acumula en l’organisme. Hi ha, doncs, una gran prevenció davant el risc d’hipervitaminosi: el nostre cos no regula satisfactòriament els suplements ingerits (en forma de pastilles, gotes o ampolles bevibles) i això té efectes perjudicials seriosos, en ingestes superiors a les 10.000 UI diàries durant 16 setmanes o a 50.000 UI diàries durant 8 setmanes. Cal subratllar que els casos coneguts d’hipervitaminosi han estat causats per errors farmacològics, per exemple, en la fortificació de la llet.
Cal saber que si la mare gestant té uns valors adequats (entorn dels 40-60 ng/mL), la seva llet també serà adequada en vitamina D, però si és deficitària, tant la seva llet com el nadó també ho seran. En aquest sentit, les dones embarassades poden córrer riscos innecessaris com ara una major probabilitat de cesàries, preeclàmpsia, retard del creixement fetal, problemes bucals o valors alterats en la prova de la glucèmia.
Els experts en vitamina D (no pas les autoritats sanitàries) recomanen la ingesta de 4000 UI diàries durant l’embaràs. A Europa, les autoritats recomanen donar suplements al nadó de la mare deficitària amb una dosi d’entre 400 i 1000 UI diàries, i Hollis i Wagner proposen també que la mare prengui entre 4000 i 6400 UI diàries per garantir la transmissió de vitamina a través de la seva llet. Els bebès que prenen llet artificial en reben prou de la fórmula, sempre i quan en prenguin mig litre o més al dia; si no es així, també convé donar-los suplements.

Prendre el sol o rebre el sol?
En el nostre entorn, és habitual que no tinguem especialment en compte el sol durant les estacions fredes, i correm a buscar-lo, exposant-nos-hi gairebé abusivament (i amb protecció inadequada, com hem vist) durant la primavera i l’estiu.
Prendre el sol no és sinònim d’estirar-se a la platja durant tot el matí, però aquesta és la imatge que en tenim sovint. Els estudis més recents i el sentit comú ens indica, però, que és molt més saludable (i ens abasteix de la vitamina D necessària) fer allò per a la qual cosa està dissenyat el nostre cos: estar-nos al sol alguna estona cada dia, sense protecció específica, faci fred o calor, i sense arribar a torrar-nos. És a dir, passejar per la muntanya o pels parcs amb freqüència, durant les quatre estacions de l’any… i gosar caminar pel cantó del sol.
requadre
Com prendre el sol amb seguretat…i aprofitant la vitamina D!
El doctor Holick, un dels principals experts mundials en el tema, recomana l’exposició directa al sol de dos a tres cops per setmana, i durant un quart del temps necessari per tornar la pell lleugerament vermella (període que dependrà de cada persona, com hem indicat abans).
Si després volem continuar al sol, cal que utilitzem un protector de barrera, és a dir, ens hem de cobrir amb roba o amb un protector físic total dels que emblanquinen la pell.

Davant del dubte
•Quins símptomes bàsics ens poden fer pensar en una insuficiència?
Refredats molt freqüents, hipertensió, dolor a les articulacions, patologies cardiovasculars, el fet d’haver passat un càncer o els hàbits de vida quan són completament d’interior.
•Com mesurar el nostre nivell de vitamina D?
Per saber del cert si patim o no una deficiència en vitamina D, ens cal un anàlisi del nivell de sèrum 25(OH)D de la nostra sang. Si el metge de capçalera no pot fer-ho, cal adreçar-se a un laboratori i per poc més de 20 € sortirem de dubtes.
•Com sabem quin és el valor adequat?
A partir de valors superiors a 30 ng/ml o 75 nmol/L, els estudis mostren que hi ha una reducció important en moltes de les malalties associades. El valor ideal està entorn dels 60 ng/ml o 150 nmol/L. Si tenim dubtes, cal que visitem el nostre metge.

Rosa Sorribas és consultora en lactància certificada IBCLC. Prepara un llibre divulgatiu sobre la vitamina D i els efectes de la deficiència d’aquesta vitamina en embarassades i nadons.

Per saber-ne més:
http://www.grassrootshealth.com
http://www.vitamindcouncil.org
http://www.vitamindhealth.org

Sorribas R. (maig i juny 2011).Vitamina D: sol solet, vine’m a veure…. Viure en Família, num. 39.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Information

This entry was posted on 18 Juny 2013 by and tagged , , .
%d bloggers like this: