REVISTA VIURE EN FAMÍLIA

Per a mares i pares: criança, educació, psicologia i salut

Jocs tradicionals

JOCS TRADICIONALS

D’un temps ençà, vivim una certa recuperació o si més no, una major curiositat i i
interès pel joc popular i tradicional. El joc, divertir-se tot aprenent o aprendre tot divertint-se, forma part del desenvolupament dels cadells dels mamífers.

L’inici del joc

Si ens aturem a contemplar a un nadó que descobreix les seves mans, els seus peus i juga amb ells, hi descobrim quelcom més ric i profund que un mer entreteniment, la seva mirada, el seu parrupeig, ens parla d’experiència, de coneixement i reconeixement.
El verb jugar, tant curt de dir, pot tenir i té molts significats. Volem emfasitzar el concepte del joc com a divertiment, aprenentatge i experimentació.

Els jocs populars i tradicionals, es circumscriuen a una regió amb totes les seves particularitats culturals, físiques, històriques i climàtiques. La majoria d’aquests jocs però i al llarg dels segles, han migrat amb els seus jugadors. Això fa que trobem jocs pràcticament iguals en diferents indrets llunyans del planeta amb cultures, llengües i història molt diferents. El joc de la xarranca és un clar exemple d’això, el trobem a tots els continents amb noms i formes diferents. Aquesta singularitat i al mateix temps, universalitat dels jocs, són part de la seva riquesa.

Una necessitat vital

Una de les característiques del joc popular, és que són fruit de la inventiva i la creativitat dels infants com dels adults al llarg dels segles. Això els fa rics i vius. No els hem de percebre com una cosa estàtica i fixada. Al contrari, el joc popular es reinventa cada dia, s’adapta a els materials del seu entorn i beu de l’intercanvi d’experiències.
Probablement, els jocs més antics, són adaptacions de ritus tradicionals lligats a creences i rituals relacionats amb la natura i a la percepció de la vida, del grup humà on es desenvolupen. Són jocs que potencien la creativitat, la destresa motriu, les relacions grupals i l’estratègia. Són participatius, s’acostumen a regir per regles i normes senzilles i fàcils de seguir. Cal però, el consens de tothom i la plena acceptació d’aquestes normes i regles, fet que afavoreix la cohesió del grup i les seves habilitats negociadores.
La majoria de jocs populars no requereixen grans destreses i capacitats motrius, però sí són un bon instrument per al seu desenvolupament. Prova d’això és la introducció en els darrers anys, del joc popular en les aules d’educació física com un nou element de treball.
Una altra de les característiques d’aquests jocs és el tractament dels materials. En molts d’ells no cal utilitzar-ne, la motricitat, la veu i l’entorn és tot el necessari per posar-se a jugar. En els jocs que sí s’utilitzen materials, aquests acostumen a ser materials trobats o reciclats que poden ser elaborats per els mateixos jugadors. Això ajuda a desenvolupar la imaginació i la creativitat.
Antigament, en l’elaboració d’alguns elements del joc, hi participaven els adults que confeccionaven a casa una pala de fusta, una nina de drap i tots aquells objectes amb què l’infant requeria l’ajut d’un adult. Tot plegat ajudava a consolidar les relacions familiars i comunitàries. Aquesta participació activa de l’adult en el joc de l’infant, té el valor de no ser donada per una mera transacció econòmica en la compra d’una joguina, sinó en un treball personal i plenament intergeneracional que és un valor afegit, i que avui, ens cal recuperar i estendre.

Les millors estones

Els jocs populars, serveixen sobretot, per passar-s’ho bé. Sovint necessiten l’espai exterior, doncs el carrer, la plaça, el camp, eren els escenaris on es desenvolupaven. Avui, ens cal recuperar espais per al joc lliure dels infants, tot i que si se’ls dóna l’oportunitat, ells mateixos el troben, fins i tot sota una taula.

En un món en què l’activitat del diner marca el ritme de les societats, és important redescobrir el valor del joc lliure i gratuït. Ens permet que tothom hi pugui participar sense condicionants d’edat, ni de sexe, ni de nacionalitat.
En l’actual context d’un món globalitzat, amb importants moviments i unes societats cada cop més interculturals, el joc popular esdevé un element cohesionador. Descobrir i explorar les peculiaritats dels jocs, les seves semblances i les seves originalitats, aprendre els uns dels altres, ens apropa i ajuda a sentir empatia per aquell que no coneixem.
Amb el joc, podem viure i experimentar situacions i emocions diferents. Jugant el mateix joc, cap jugada no és igual, cap jugador no actua de la mateixa manera, els companys ens poden sorprendre amb les seves reaccions… el joc i el seu desenvolupament, condiciona les nostres reaccions i les dels companys. Això es dóna quan juguem a qualsevol joc, però amb el joc popular, es veu potenciat per la seva proximitat i immediatesa. Per això, molts d’ells, requereixen el contacte físic.

Tres idees dels avis:

Cursa de cintes en bicicleta (antigament en ruc)
Actualment, encara es juga a les terres de l’Ebre, a Ascó per sant Antoni, amb ruquets.

Nombre de jugadors: indefinit
Joc individual però es pot jugar per equips,
Material : Una bicicleta i un bastonet (tipus pal de polo) per participant. Tantes cintes de colors (les serpentines de paper van molt be), com es vulgui.
Preparació: Cal penjar una corda travessera d’on penjaren les cintes de colors amb una anella a l’extrem penjada a l’alçada del cap dels participants.
Com s’hi juga: Els participants amb les bicicletes, es col·loquen a la línia de sortida i es posen el palet a la boca. Quan es doni la sortida, Intentaran agafar el màxim nombre de cintes possible.

El Pare Carbasser
Nombre de jugadors: Indeterminat
Material: No en té
Preparació: És un joc de rotllana
Com s’hi juga. Un dels jugadors fa de Pare Carbasser. Aquest dóna un número a cada un dels jugadors. El Pare Carbasser comença dient:

– El Pare Carbasser quan va venir de França va portar… cinc carbasses! Llavors, el jugador que té el número cinc ha de respondre: – Què cinc, tres! (qualsevol dels números donats) l així es va fent fins que un dels jugadors diu: – Què dos, el Pare Carbasser! Llavors es torna a començar el joc.
Si un dels jugadors està despistat i no contesta, paga penyora i torna a començar el Pare Carbasser. Quan un dels jugadors té tres penyores, queda eliminat el seu número i el jugador. Si algú diu el número d’un jugador que està eliminat, també paga penyora.

Cursa del cabàs o de les pedretes
[Carrera de mazorcas en castellà]

Nombre de jugadors: Depenent del nombre de cabassos. En principi 5 per cursa.
Material: Almenys 5 cabassos i 10 pedres de riu per cabàs.
Preparació: Un terreny pla d’uns quinze metres. Posar els cabassos alineats i les deu pedretes separades un metre les unes de les altres.
Com s’hi juga: El joc consisteix en recollir el més ràpidament possible les deu pedres alineades davant del cabàs.
Quan s’inicia el joc cada jugador ha d’anar corrents i posar les pedres al seu cabàs, d’una en una, és a dir, el més ràpid possible. Cada cop, però, sols en pot agafar una i posar-la al cabàs i després tornar a córrer per agafar-ne una altra. L’ordre per començar a recollir és indistint. Es pot començar per la primera, per la darrera o per la meitat. Guanya el qui recull primer la filera de pedres que té davant seu.
També es pot jugar per equips.

https://i1.wp.com/www.artijoc.com/artijoc/mimasant/Mima%20Sant_files/rosa.jpg

Mima Sant és membre d’Artijoc

Per saber-ne més podeu visitar:

 

 

Sant, M. (Gener i Febrer 2012). Jocs tradicionals. Viure en Família, num.42.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Information

This entry was posted on 12 Juny 2013 by and tagged , .
%d bloggers like this: