REVISTA VIURE EN FAMÍLIA

Per a mares i pares: criança, educació, psicologia i salut

Anem en bici!

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Anar en bicicleta ens permet desplaçar-nos fent salut i sense contaminar el medi
ambient. És útil, és ecològic, és saludable, però sobretot, i per als infants, és
divertit.

Abans no aprenen a caminar, molts petits ja tenen el seu tricicle, i ja els
fascina sentir el poder d’agafar un manillar i triar cap on volen anar. També
els agrada que els asseguem a la cadireta de la nostra pròpia bicicleta i que
els portem a veure món. Sovint, cap als quatre anys ja saben portar una
bicicleta petita, i a força de pràctica, van assolint equilibri i domini fins que
poden anar-hi amb seguretat. Quan un infant ja sap anar en bicicleta, ho
celebra tota la família, perquè es fa gran, i perquè els desplaçaments en
bicicleta obren nous i desconeguts horitzons.

On anem?

A cada edat ens podem aventurar amb nous destins. Al principi, buscarem
trajectes asfaltats o superfícies molt llises, sense pendents i sense trànsit.
En  l’entorn urbà, escollirem parcs, passeigs i avingudes amb espai habilitat per
a ciclistes o vianants. En l’entorn rural buscarem camins plans, esplanades no
construïdes, carrers sense trànsit. Seran l’escenari ideal per anar adquirint
seguretat i domini de la bicicleta: aprendre a arrencar, aprendre a frenar, a
girar.

Cap als 6 anys, els nens solen haver adquirit suficient destresa com per a
fer una excursió: anar d’un punt d’origen (casa, aparcament del cotxe)
fins a un destí que ofereixi algun al·licient: una font, una torre de guaita
d’ocells, la platja, una piscina, un parc amb gronxadors, un pícnic. Segueix
sent important que el terreny sigui planer, no només per evitar cansaments i
desànims sinó també per minimitzar el risc de caigudes i pelades de genolls.
A partir d’aquesta edat, i sempre depenent de les possibilitats del nen o
nena, ja podem pensar en les vies verdes: antics trajectes de trens que han quedat lliures de trànsit motor i perfectament acondicionats per als ciclistes.
Solen estar ubicades en entorns de gran bellesa paisatgística i solen tenir
infraestructures que afavoreixen aquesta activitat: lloguer de bicicletes,
facilitat de trasllat al punt d’origen on s’ha deixat el cotxe, o establiments
per a menjar o beure.

A partir dels 8 anys, els nens ja dominen la bicicleta, no es cansen tant i les
caigudes són puntuals. És una edat perfecta per plantejar-nos el cicloturisme:
els trajectes en bicicletes preparades amb alforges o cistelles per a portar
l’equipatge, que ens permetran passar més d’un dia viatjant. Sacs de dormir,
la tenda, un fogonet i una mica de menjar, roba adequada i un mapa per a
guiar-nos en un camí que haurem preparat prèviament a casa.

Alguns països reuneixen les condicions ideals per a viatjar en bicicleta:

Holanda, amb una xarxa de vies ciclables per tot el país i que permet
gaudir de dics, platges, tulipes i pobles encisadors.
Alemanya, amb infraestructures semblants i destins tan atractius com
la ruta del Rhin o la volta al llac de Constança.
França, on podrem seguir el Canal de Midi o descobrir els castells del Loira.
Àustria, amb la popular ruta que recorre el riu Danubi.

Diversió amb seguretat

És imprescindible que garantim la seguretat de tots, seguint unes normes
bàsiques:
• La bicicleta tindrà la mida adequada al nen o nena, i el seient estarà
a l’alçada que li resulti confortable. Comprar bicicletes massa grans
“perquè li durin més temps” és poc recomanable, i el petit trigarà
més en agafar seguretat. Val més comprar bicicletes de segona mà i
canviar-les cada dos anys, de manera que “creixin” al ritme del nen.

• Nens i adults hem de portar sempre el casc (no oblidem el valor de
donar exemple). El casc ha de tenir la mida adequada i ha d’estar ben
subjecte, de manera que no es desplaci enrera en cas de caiguda.

• Si circulem de nit cal portar llum, no només per veure-hi bé sinó també
per advertir la nostra presència. Això és indispensable si circulem per
vies amb tràfic motor.

• Hem de fer conèixer als infants les normes de circulació i les hem de
recordar una i una altra vegada fins que les fan seves: cal aturar-se a
cada cruïlla, cal mirar als costats abans d’incoporar-se a una nova via,
cal respectar semàfors i stops, cal respectar els vianants…

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Pot ser un bon regal:

Un comptaquilòmetres: saber a quina velocitat anem i quants perllongades, saber els quilòmetres hem fet resulta sempre engrescador per als nens.

Un cadenat que ens permeti deixar la bicicleta ben lligada quan arribem a destí o també si a mig camí el petit s’esgota i hem de fer un canvi de plans.
Guants que eviten les mans vermelles i adolorides en baixades quan fa fred o quan el terreny és ple de bonys.
Les vies verdes a Catalunya:

Ruta del Ferro i el Carbó. 12km asfaltats de Ripoll, passant per Sant Joan de les Abadesses i fins a Ogassa.
Ruta del Carrilet. 54 km de terra compactada entre Girona i Olot.
Girona-Costa Brava. 39km de terra compactada entre Girona i Sant Feliu de Guíxols
• Ruta de la Terra Alta. 23,6km passant per la Serra de Pàndols i de Cavalls, Horta de St. Joan. Terra compactada amb túnels il.luminats i ponts sorprenents.
Ruta del Llobregat. 6km de la Colònia Rosal fins a l’embassament de la Baells. Terra sense acondicionar.

Algunas vies verdes per España

ASTURIAS
Vía Verde del Tranqueru. 1,2 Km. de tierra acondicionada. Entre Perlora y Xivares. Casonas asturianas. Campa Torres. Necrópolis del Monte Areo. Más de 30 dólmenes y túmulos de la Edad de Bronce. CANTABRIA – PAÍS VASCO
Vía Verde del Piquillo. 1,9 Km. asfaltados. Entre Ontón (Castro Urdiales) y Covarón (Vizcaya). Aquí se une con el paseo Itsaslur que acaba en la Playa de La Arena (Muskiz – Vizcaya). Vía verde colgada de acantilados.
LA RIOJA
Vía Verde del Cidacos. 34 Km. de firme mixto: asfalto y zahorra compactada. Entre Calahorra y Arnedillo. Un recorrido por tierras riojanas siguiendo las huellas de los dinosaurios.
CASTILLA – LA MANCHA
Vía Verde de Poblete. 4 Km. + 1 Km. de camino de servicio del AVE, de firme mixto: asfalto y tierra compactada. Entre Ciudad Real y Pobrete. Tras la estela del AVE, una ruta a las puertas de Ciudad Real.
EXTREMADURA
Vía Verde de las Vegas del Guadiana y las Villuercas. 56 Km. de firme mixto: asfalto y tierra compactada. Entre Logrosán (Cáceres) y Villanueva de la Serena (Badajoz). Dehesas, humedales y campos de labor.
ANDALUCÍA
Vía Verde del Almanzora. 11,8 Km. de tierra y grava compactadas. Entre el Cargadero de los Canos y el puente metálico sobre la rambla del Ramil (límite municipal Serón-Alcóntar). Serón. La Almería desconocida a través del Ferrocarril Guadíx-Almedricos.

Eulàlia Garcia és infermera i mare de família.

Gracia, E. (març, abril, maig 2009). Anem en bici!. Viure en Família, num.30.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Information

This entry was posted on 7 Juny 2013 by and tagged , , , , .
%d bloggers like this: