REVISTA VIURE EN FAMÍLIA

Per a mares i pares: criança, educació, psicologia i salut

Menjar verdures, sense baralles

per Ada Parellada

verdures

“Oh, no, verdura!” Aquest és el crit desesperat de molts nens i nenes a l’hora de sopar. Tots voldríem que en mengessin, però també que el menjar fos un plaer i no una lluita. I això és perfectament possible.

És ben cert que els adults no podem entendre per què, als infants, sovint no els agrada i troben tan horrorós allò que a nosaltres ens encanta: les verdures, els llegums i el peix. Grans i petits no coincidim en les preferències alimentàries pel fet que no tenim les mateixes necessitats nutricionals ni tenim el mateix pòsit de vivències.

Simplificant molt, podem resumir que els infants creixen i es mouen. I, per tant, el seu gust cerca aliments rics en els nutrients que garanteixen les seves necessitats vitals immediates: proteïnes, hidrats de carboni -incloent-hi els sucres- i greixos. Carn, ous, pasta, fruita i arrebossats són les propostes benvingudes, tant pel seu gust suau com per la quantitat de nutrients que aporten a l’infant. Els aliments reguladors -que contenen vitamines, minerals, fibra i aigua- com les verdures i els llegums són considerats per l’organisme dels infants com a aliments secundaris. Això no vol dir que no siguin necessaris, és clar. Ara bé, per damunt de tot, menjar és un plaer, i així ho hem d’interpretar en totes les etapes de la nostra vida. Per tant, hem d’aconseguir que les verdures siguin agradables al gust dels infants.

Paladars sensibles
Per començar, hem de saber que la potència gustativa dels infants és molt superior a la d’un adult. Per una simple qüestió fisiològica, nens i nenes estan més capacitats per sentir que els adults, per sentir en el sentit dels sentits, ja em perdonareu l’embarbussament. És a dir, tenen els sentits en perfecte estat. Veuen millor, senten millor, oloren millor i tenen el gust més sensible. A un adult el sorprèn la reacció de desgrat d’un infant quan ingereix uns espinacs per primera vegada. La raó es basa en el seu punt amarg, que aquest nota amplificat.

Els nens poden arribar a percebre el punt d’amargor fins a deu vegades més que els adults. Hem de ser condescendents en aquest aspecte i oferir verdures suaus, o suavitzades. Uns espinacs a la crema sempre seran més apreciats que uns d’altres simplement bullits. No parlem de disfressar, sinó de suavitzar.

Quatre pistes
Arribem ara a un dels punts que més sovint ens consulten les famílies: els trucs per aconseguir que els infants mengin de tot. I és aleshores quan decebem la majoria dels consultants… No hi ha trucs, ni màgia, ni secrets, sinó un mètode que es resumeix en tres actituds: temps, constància i paciència… i encara n’afegim una altra: ALEGRIA.

Temps: tenim molt, molt de temps per aconseguir que mengin de tot. Si pretenem que un infant de dos anys mengi un ampli ventall d’aliments, haurem començat a fracassar. Hem de tenir en compte que, fins als sis mesos, els infants només han tastat la llet i potser una mica de fruita. Posem-nos un objectiu a llarg termini, per exemple, els dotze anys.

Constància: cada dia traurem diferents verdures a taula, bones, ben cuinades i amb el desig d’agradar (provant diferents maneres de cuinar-les).

Paciència: no passssa res. Quan l’infant diu “No, no i no” a un enciam, nosaltres ni cridarem ni ens desesperarem, sinó que traduirem el “no” per un “encara no”. I ho tornarem a provar més endavant, tranquil·lament i sense perdre els estreps.

Alegria: menjar plegats és motiu de joia. L’àpat ha de ser una festa, no un catàleg de retrets, ni un espai on renyar el personal. Tard o d’hora, descobrirà el plaer d’un àpat ben cuinat.

ada parelladaAda Parellada és l’autora, entre d’altres, dels volums Més enllà dels macarrons: com aconseguir que els teus fills mengin sa (Mina, 2007), Dinars de taper (Mina, 2005) o A dinar: receptari pràctic perquè els nens mengin de tot (Destino, 2004). Restauradora, cada dissabte al migdia, organitza “Patacuchi”: taller de cuina per a nens i nenes d’entre quatre i deu anys al restaurant barceloní Semproniana (www.semproniana.net).

RECEPTES:

018_mongetes_4958987Full de mongetes tendres

Ingredients per a quatre persones:

1 làmina de pasta de full
250 gr de mongetes tendres
100 gr de xampinyons
1 porro
100 gr de formatge tendre
Oli d’oliva
Sal

Traiem el fil lateral de les mongetes i les bullim en abundant aigua i sal uns deu minuts ja que no han de quedar excessivament bullides. Les escorrem i les reservem.
Piquem la part blanca del porro, l’estovem en una cassoleta, amb un raig d’oli, a foc lent, durant uns cinc minuts, vigilant que no enrosseixi. Afegim els xampinyons, nets i filetejats, apugem el foc i deixem que perdin l’aigua durant uns minuts. Afegim les mongetes tendres tallades, salem i les integrem al conjunt.
Folrem un motlle de parets baixes amb la pasta de full, en punxem la base i la coem al forn a 200ºC, deu minuts. Farcim la pasta de full amb els porros, les mongetes i els xampinyons. Tapem el conjunt amb el formatge tallat a làmines. El tornem a posar al forn, cinc minuts, perquè es fongui el formatge. Servim immediatament.

018_couscous_3600364Cuscús de coliflor

Ingredients per a quatre persones:

Mitja coliflor
100 gr de pernil en un dau, no gaire sec
Pinyons
Olives negres
Una mica de mango
150 ml d’oli d’oliva
Unes fulles de menta
Sal

En una Thermomix o en un robot de cuina, trinxem la coliflor de manera que agafi textura de cuscús. Tallem el pernil a daus menuts. Torrem els pinyons en una paella, amb un raig d’oli. Tallem les olives negres a rodelles i el mango a dauets. Netegem i trinxem les fulles de menta i les barregem amb l’oli i la sal. Barregem totes les preparacions, premsem dins d’un motlle rodó i servim.

018_salmo_5816946‘Maki’ d’enciam i salmó

Ingredients per a quatre persones:

Unes fulles d’enciam
100 gr de formatge d’untar
50 gr de salmó fumat
Alfàbrega
Uns quicos (granes de panís) salats

Desfullem l’enciam i si té els nervis molt marcats els tallem amb cura. Estirem unes làmines de film de plàstic i hi posem l’enciam a sobre. Piquem els quicos.
Barregem el formatge d’untar amb una mica d’alfàbrega picada i els quicos. Untem les fulles d’enciam amb aquesta barreja i, al mig, hi posem una tira de salmó fumat. Emboliquem el conjunt sobre si mateix, el premem bé i el deixem una estona a la nevera. Traiem els rotllets de la nevera i els tallem com si fos un maki.

Parellada, A. (Juny, juliol, agost 2010).Menjar verdures, sense baralles. Viure en Família, núm.30.

Advertisements

One comment on “Menjar verdures, sense baralles

  1. ADA PARELLADA
    31 Mai 2013

    moltes gràcies per penjar el meu article!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Information

This entry was posted on 31 Mai 2013 by and tagged , , , .
%d bloggers like this: