REVISTA VIURE EN FAMÍLIA

Per a mares i pares: criança, educació, psicologia i salut

La salut ambiental i els nenes i nenes

Portada Viure 47Quan va néixer aquesta revista, algunes persones la van qualificar de “revista ecologista”. Tot i la nostra simpatia per aquest moviment, no teníem la intenció d’encasellar-nos en aquests termes, però si ser ecologista vol dir desitjar i treballar per un món on les actuals i futures generacions – la nostra, la dels nostres fills i filles, la dels seus… – puguem viure amb qualitat, aleshores sí: som ecologistes. No es tracta de ser paranoics ni puristes, sinó de tenir tota la informació possible i actuar en conseqüència, com faria qualsevol que la tingués. Se’ns explica, per exemple, que la fruita del supermercat és segura per a la nostra salut, que els índex de pesticides i d’altres contaminants que contenen són molt baixos. Però resulta que, indagant una mica, descobrim que efectivament els índex són baixos…en funció del pes mitjà de la població. Per als nens i nenes, per tant, la relació de contaminants respecte del pes és més alt, i per als nadons, ras i curt, és perillós. Metalls pesats als aliments, acrilamida a les bosses de patates o als cereals de l’esmorzar – en aquest número mateix hi ha una notícia sobre el seu efecte en els fetus -, hormones i antibiòtics a la llet de vaca…

Repetim-ho: no es tracta de ser paranoic ni anti-industrial. Es tracta d’escoltar científics com els que treballen a l’hospital infantil Mount Sinaí de Nova York o al Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental de Barcelona, per citar només dos exemples, quan constaten que l’increment d’al·lèrgies, asma, hiperactivitat i fins i tot càncer infantil poden tenir un important component ambiental. No a tothom l’afectarà per igual, evidentment; però és necessari i responsable estar a l’aguait del que respiren, mengen i beuen els nostres infants.

Mentrestant, determinades mesures com la reducció de la velocitat al voltant de les grans ciutats (que s’havia implantat a Barcelona, però el govern de CiU va retirar) o la subvenció als menús ecològics escolars (com es fa a Andalusia) són senzilles d’aplicar, tenen un cost quasi mínim i aporten, a més, altre beneficis, com la disminució de l’accidentalitat o l’ impuls a la reconversió de la pagesia, respectivament. Només falta que els governants demostrin prou ètica, prou voluntat, i prenguin decisions per protegir els  nostres ciutadans més vulnerables.

Miquel Àngel Alabart

Director

 

Editorial del número 47 de Viure en família, gener 2013.

Alguns articles d’aquest número:

Rebequeries: un camí cap a l’autonomia, de Núria Alsina

Reinventar l’educació, de Miquel Àngel Alabart i Anna Ortiz

Part a casa: néixer en confiança, del Tere Gonzalo del Moral i Pepi Domínguez

Consulta l’índex complet aquí

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

Information

This entry was posted on 29 gener 2013 by and tagged , , , .
%d bloggers like this: